Notícies de l’Arxiu, núm. 35

On 6 Maig, 2015 by arxiver
Spread the love

En febrer de 2012 (Notícies núm. 4) anunciaven la col·laboració que estaven portant a terme amb investigadors d’ESTEPA, un grup de recerca de la Universitat de València amb una ampla experiència en l’estudi de regadius històrics valencians. Una de les línies de treball d’aquest grup és el de l’inventari i cartografia d’elements hidràulics tradicionals i al llarg d’un mes i mig estigueren fent treball de camp en la conca de l’Amadorio. Dos anys després, per fi, s’ha publicat un luxós llibre amb els resultats de la investigació.

Portada del llibre, publicat per la Universitat de València

Portada del llibre, publicat per la Universitat de València

Alguns membres de l’Arxiu els van acompanyar per Sella i voltants. Això fa que el nostre poble siga el millor estudiat de tots els que formen la conca, doncs férem una recerca de camp realment profitosa, amb l’ajuda de nombrosos regants que foren guiant-nos en les nostres excursions. A banda del rec més pròxim del poble, treballarem als barrancs de l’Arc, Sanxet, Xarquer, Almusent, La Rapella, Tagarina, Porxí, Seguró… La cartografia de Sella -i de la conca en general- permet fer-nos una idea de conjunt de la importància del regadiu a les nostres terres.

Les xifres són colpidores. En Sella (amb la part del barranc de l’Arc que pertany a Benimantell) s’ha analitzat 40 sistemes de rec (16 inactius o desapareguts) amb 206 elements hidràulics identificats: 30 assuts, 109 basses, 13 alcavons, llavadors, partidors, aqüeductes … i més de 70 km de séquies!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un dels mapes on es representa els sistemes de rec de Sella i voltants, fruit d’un intens treball de camp.

Foren setmanes inoblidables, que ens van permetre conéixer molt millor el vessant sud d’Aitana i descobrir la riquesa del nostre patrimoni hidràulic. Séquies quilomètriques perdudes en els pinars, canals i basses de terra perduts en llocs inaudits… sistemes que fins no fa massa anys encara eren funcionals però que ara semblen troballes arqueològiques. Són eixos sistemes inactius els que més valor li donen a l’estudi, ja que alguns dels informants ja no estan entre nosaltres i el seu testimoni va ser molt valuós.

Als bars del poble (ens falta encara La Piscina) podreu trobar un pòster amb la cartografia que apareix al llibre, que es pot adquirir en la llibreria La Vila Llibres i en el servei de publicacions de la Universitat de València.

Aquesta publicació és un luxe per a Sella, esperem que la puga gaudir molta gent del poble. I per això res millor que una biblioteca com la que teníem fins fa uns anys…

Mesurant les basses del Fardatxo (Tagarina). Febrer de 2012.

Mesurant les basses del Fardatxo (Tagarina). Febrer de 2012.

Damunt d'una bassa congelada a Muletes, barranc de l'Arc. Molt gelat, aquell febrer de 2012...

Damunt de la bassa de l’Ombria gelada, enfront de Muletes, i La Bodega barranc de l’Arc. Molt fred, aquell febrer de 2012…

Satisfets després de recòrrer les sèquies que provinents de La Cova, regaven Les Rapelles. Jose Vicente Aparicio Vayà i Miguel Ángel González Ferrairó, d'ESTEPA, estigueren acompanyats per Antonio Pérez, Pablo Giménez i Miguel Ángel Pérez.

Satisfets després de recórrer les séquies que provinents de La Cova, regaven Les Rapelles. José Vicente Aparicio Vayà i Miguel Ángel González Ferrairó, tècnics d’ESTEPA, estigueren acompanyats per Antonio Pérez, Pablo Giménez i Miguel Ángel Pérez. Un record inesborrable de les glorioses jornades de camp que visqueren junts.

6 Responses to “Notícies de l’Arxiu, núm. 35”

  • david

    Quina impressió veure la bassa gelada que aguanta el pes d’una persona!! Nosaltres la coneixem com la de l’ombria i no pertany a la finca de Muletes, però és a prop de la fita. A Muletes n’hi ha una altra, encara que buida. Quin goig poder veure este patrimoni i que ens l’expliqueu tan bé.

Aneu a la barra d'eines