El pi del Fardatxet

Rèquiem per un dels pins més grans del terme

El Fardatxet és un mas de l’ombria de Tagarina, que ha estat absorbit per un dens pinar que es va salvar de l’incendi de 1995. Ja no queda res d’aquelles terres de cultiu més que la casa i, al costat de l’era, un magnífic exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) que ha anat morint a poc a poc, com li toca a eixos arbres centenaris que han sobreviscut a generacions d’éssers humans.

Des de l’Arxiu hem assistit amb interés a la seua progressiva desaparició des que en 1999 li férem aquesta fotografia.

Pocs anys després va començar a assecar-se: en 2004 ja presentava evidències d’alguna mena de malaltia. En 2012 ja estava completament sec.

En aquella atapeïda ombria de pins dominava l’ampla copa del pi centenari, però hui només es veuen els seus cimals i branques seques.

No cal penedir-se pel destí natural d’aquest arbre. Es va alliberar de dos monstruosos incendis (1981 i 1995) i va acomplir la seua funció de fer ombra al mas que l’acull.

El fet de secar-se ha representat una oportunitat per al bosc. En aquella fosca ombria, de sobte s’ha obert un clar on arriba amb força la llum del sol.  Açò permet a determinades plantes i a insectes (com algunes papallones) créixer i reproduir-se on abans no podien fer-ho. Igualment, la quantitat ingent de fusta morta és l’hàbitat i el menjar de milers d’insectes que s’hi alimenten i reprodueixen allí, fent de les restes de l’arbre un inestimable nutrient fertilitzarà el bosc.
També d’ací uns quants anys, les desenes de pinets que s’escampen als peus del gran arbre creixeran i tornaran a cobrir l’antiga era fins a fer-la pràcticament irreconeixible.

És el sentit de la mort en la natura, que no fa més que provocar més i més vida…

Aquest escrit sobre el pi del Fardatxet forma part del Catàleg d’arbres monumentals i singulars de Sella i voltants. Animem a tothom a participar en l’el·laboració del mateix mitjançant escrits, fotografies o testimonis d’aquestes meravelles d’Aitana.

Pablo Giménez Font