El galer o roure valencià

On 22 maig, 2020 by arxiver
Spread the love

Per celebrar el dia internacional de la biodiversitat, volem parlar d’un gran desconegut dels nostres boscos: el galer, roure valencià o quejigo (Quercus faginea)
Aquest arbre, molt semblant a la carrasca, es caracteritza per ser caducifoli. Forma part dels boscos mixtos que, per exemple, són tan coneguts al parc natural de la Font Roja. Solen aparèixer en ambients humits d’ombria, acompanyats d’aurons, fleixos i carrasques, i col·laboren a pintar el paisatge de la tardor.

Fulles del roure valencià. Font: FloraCatalana.net


Són arbres, per tant, que pertanyen a boscos madurs. I per això la seua presència al terme de Sella és molt reduïda, amb menys de 20 exemplars coneguts.
En un document de 1726, apareix citat en la descripció d’una propietat:

Linda […] con aguas del rio, con el azagador hasta el morrico de la ombria del Ters hasta un arbol que se llama Galer

(Capbreu de Sella, 1726)

Aquest exemplar es trobava fa 300 anys al Ters, just enfront del poble, però actualment són més difícils de localitzar.
La principal població la trobem a l’ombria de Tagarina i, especialment, a prop del mas del Cerrello. Després de l’incendi de 1995 el nostre roure va sobreviure i ara forma un conjunt que està en expansió.

Poblacions de galers a l’ombria de la Penya de Sella, al barranc de Tagarina (Arxiu de Sella)

Els roures, com les carrasques, tenen un creixement lent però segur. A poc a poc van guanyant-li la partida a les argelagues i inclús al pi, especies molt beneficiades pel foc.
Pot ser d’ací unes quantes dècades puguem gaudir d’unes ombries molt més variades en espècies vegetals i colors!

I darrere d’aquesta diversitat, un fum de vida que no sols farà d’aquest món un millor lloc on viure, sinó un lloc més segur (1). D’això va la biodiversitat

Exemplar de galer (que va sobreviure a l’incendi de 1995) a Tagarina, traent la fulla en primavera (Arxiu de Sella)

NOTA FINAL:

(1) ja fa anys que la ciència ha pogut demostrar que la pèrdua de biodiversitat comporta, per exemple, la dispersió de virus d’animals a persones.
Com major i més divers és el nombre d’espècies vegetals i animals, major és la nostra seguretat per l’anomenat “efecte de dilució” de la natura.
Què necessitem perquè virus com l’èbola o el SARS-CoV-2 (la Covid19) no aparega?, doncs no envair i destruir selves i boscos tropicals. Que podem fer contra el mosquit tigre, transmissor del Zika i altres malalties?, doncs afavorir la presència d’aus insectívores (com les oronetes) i deixar d’arruixar amb tants herbicides els nostres camps… són alguns exemples globals i locals.

Pablo Giménez Font

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aneu a la barra d'eines