La fi del valencià escrit (s. XVIII)

Aquell estiu de 1726 havia arribat l’hora de fer “lo capbreu”: declarar davant del representant del baró totes aquelles terres i cases que es tenien a cens.

L’encarregat d’elaborar el llistat era el rector Barrachina, i per l’abadia desfilaren durant dies més de 130 llauradors emfiteutes. Les converses eren animades i, mentre el rector escrivia aquella mena de formularis, s’apofitava per parlar de la marxa de les collites o la propera festa en honor a la mare de Déu del Roser.

Com es veu en aquest document, en un determinat moment l’escrivà començà a redactar en valencià i ràpidament va rectificar al castellà. La nostra llengua havia estat prohibida feia uns anys, amb el final de la guerra que havia guanyat Felip V. El castellà, tot i que era desconegut per a la majoria d’habitants de Sella, era la llengua obligatòria per a l’administració.

En aquell any de 1726 el baró d’Agres i Sella, Josep Zapata de Calatayud, es trobava exiliat a Viena per la seua condició d’austracista.

(document original conservat a l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant)

Pablo Giménez Font