La Fundació Santiago Llorca
En 2012 descobríem els orígens del panteó de Santiago Llorca, al bell mig del cementeri municipal, inspirat en el Panteó de Quijano de la ciutat d’Alacant i actualment fita paisatgística del barranc de l’Arc. Aprofitarem per a redescobrir qui era aquest important personatge, que va dominar junt amb el seu cunyat Toni Giner i Joan Thous, el panorama polític i social de Sella durant gran part del segle XIX.
Des de fa uns anys, gràcies a una donació documental, sabem que el seu cos va ser traslladat al cementeri de Sella (va morir a Benidorm) vint-i-tres anys després de la seua mort. Tot i això la llegenda de què el cos de don Santiago vagava per l’hort de Catalí esperant a ser soterrat al seu panteó va atemorir vàries generacions de xiquets i xiquetes de Sella durant unes quantes dècades.
Un dels altres fets pels quals és recordat Santiago Llorca, és per la donació de la seua casa de la Plaça Major per a la creació d’un nou hospital de pobres, que substituiria al vell situat al carrer Trinquet [1]. El que ara descobrim és que, per a la gestió de l’hospital, es va crear una fundació amb un patronat format per l’alcalde, el metge i el rector de Sella. Així va ser el desig de Santiago Llorca i l’hospital va funcionar fins a la segona meitat del segle XX, no sense crear certs problemes a l’ajuntament.
Segons un escrit de l’alcalde Pedro Seva Ferrer datat en 1957, l’edifici que acollia l’hospital “se encuentra actualmente deteriorado, anti-higiénico e incómodo para los fines que fue creado cuando se instituyó, no obstante, sigue cobijando tres familias menesterosas, que aúnan diez personas que conviven en él” [2]. Aquell vell edifici, que molts hem conegut apuntalat sobre les cases del carrer Hospital, es trobava en males condicions.
Els propietaris de l’edifici (Ángel Ortiz Aragonés) residien a Madrid i s’havien desatés totalment del seu manteniment. Des dels orígens del “Hospital Refugio de Ancianos” existia un gravamen sobre la fundació de 50 pessetes, en aquell moment una quantitat totalment insuficient per a la manutenció del local. També constava el valor de 10 bigues del pinar de l’ombria del Fardatxo o de la Foia Llarga (finques originalment de Llorca), encara que després es diu que es tractava d’un número orientatiu, ja que es feia menció al dret d’obtenir les bigues necessàries per a la conservació de l’edifici.
La “Junta Provincial de Beneficiencia” sol·licitava informació a l’ajuntament sobre l’hospital i els orígens de la institució, grau de compliment de la voluntat de Santiago, estat de l’edifici (tècnic i sanitari), etc. L’ajuntament temia que l’hospital desapareguera del poble i per això va manifestar la necessitat de trobar un nou lloc per fer-ne un altre.
Afortunadament, la situació econòmica del país va millorar i les famílies allí acollides foren abandonant el casalot. Aquest fet va ser aprofitat per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos, per instal·lar allí les seues dependències en la dècada de 1960, fent millores importants. La “Junta Provincial de Beneficiencia” va seguir preguntant sobre el local i la fundació, però l’ajuntament va aconseguir no perdre els drets socials sobre aquest habitatge abandonat pels seus propietaris en plena Plaça Major. Des d’un principi, l’ajuntament va tractar d’aconseguir la propietat de la casa expropiant-la. Com referia a una memòria de 1963, calia “considerar el punto céntrico en que está enclavado, ya que la zona en que se levanta dicho edificio es el único centro de contratación, de recreo, de espectaculos y concentraciones festivas , Templo-Parroquial, Casa Ayuntamiento, cafés y comercios y demás circunstancias en que desemboca y desenvuelve la vida de todo un pueblo” [3]
Finalment, sent alcalde Salvador Garcia Cerdá, l’ajuntament va aconseguir la propietat de l’edifici. El va enderrocar i va construir un parc infantil fins que, a mitjans de 1995 començaren les obres del nou ajuntament.
Pablo Giménez Font
[1] En 1932 sabem que ja era un solar de propietat municipal i conegut com “vell hospital”. L’ajuntament va vendre el solar a veïns fitants a mitjans del segle XX.
[2] AMS. Sanidad y Asistencia social. Fundación Llorca Cerdá, carp. 115-5. “Carta de l’alcalde de Sella al Gobernador Civil”, 23 de maig de 1957.
[3] AMS. Sanidad y Asistencia social. Expediente instruido a instancia de la Junta Provincial de Beneficiencia para investigar los bienes de la Fundación Llorca Cerdá (1967), carp. 115-6. “Memòria”, 27 d’octubre de 1963.
Per saber-ne més: