A propòsit de la Font Major

Actualment, estem vivint una greu sequera que fins i tot complica l’abastiment d’aigua potable a la població en cas que no ploga en les próximes setmanes. La sequera, sense dubte, és el risc natural més recurrent de les nostres terres, tot i que la davallada de l’agricultura li ha restat la importància que tenia abans, quant provocava fam i emigració.

Tot i que Sella s’ha caracteritzat per la seua disponibilitat d’aigua, amb importants fonts com l’Arc, l’Alcàntara o la Font Major, quan l’oratge apreta l’aqüífer que ens regala Aitana es ressent i pot arribar a assecar aquestes fonts.

Una bona mostra la tenim en aquesta imatge del Fons Antonio Mora, que possiblement va fer el mestre als seus alumnes de l’escola de Sella. Nosaltres pensem que podria tractar-se dels anys 1930 o 1931, afectats per una sequera molt important.

La fotografia esta feta en la Font Major i els xiquets estàn, literalment, dins del toll, que a dures penes conté aigua. Açò és una demostració evident que la Font Major es pot arribar a assecar i ho feia inclús quan el poble no demanava ni una mínima part de l’aigua que actualment demana (aigua que s’incorporava al toll i al riu).

Però aquesta evidéncia gràfica ens fa plantejar altres preguntes: per què l’assut principal del poble (el que anomenem assut de la Murtera) no es va construir al toll de la Font Major?, açò haguera permés fer la séquia major més alta i regar moltes més terres. Per què el van fer més avall, al “tollet de la V” (La Murtera)? Pense que hi ha dues raons principals. La primera, menys important, era la dificultat per construir una séquia des de la Font Major, ja que abans de construir la carretera que hi accedeix havia un talús rocós molt difícil d’excavar; la segona raó és més important i ja l’hem contestada abans: perquè la Font Major no era (ni ho és) una surgència d’aigua segura i podia assecar-se, mentre que les fontetes que hi ha un poc més avall (la font del Garrofer i l’Agenollà) eren molt més constants i segures. Aquestes fonts alimentaven l’assut de la Murtera i les sequies que regaven les hortes del Llinar o el Ters. Que sapigam, son fontetes que no s’han secat mai. Que així siga!.

Pablo Giménez Font