Aproximació als carrers de fa tres-cents anys

On 6 març, 2022 by arxiver
Spread the love

Ja sabeu que el Capbreu de 1726, conservat a l’Arxiu Històric Provincial, és una mina per a nosaltres per la quantitat d’informació que ens ha deixat de principis del segle XVIII.

Algunes de les dades més suggerents provenen de la toponímia, referida a partides i heretats i, en el cas del nucli urbà, dels carrers on declaraven els emfiteutes tindre les seues cases o solars. En bona part, la seua reconstrucció ens permet imaginar com era aquell poble de fa tres-cents anys. Alguns carrers mantenen el seu nom i es poden localitzar, altres no sabem on estaven i, també, fins i tot hi ha carrers que potser han desaparegut a l’ocupar-se per cases.

En 2013 vaig embolicar a l’amic Pere Garcia per tractar de refer una mica el trencacaps o “puzle” que suposaven les dades del Capbreu i que ens podrien ajudar a localitzar carrers. Ho aconseguirem amb un dels desconeguts (Carrer les Moreres o Moreretes) mentre que en altres casos sorgiren més preguntes que certeses. Alguns carrers sembla que són nomenats amb dos o més noms (carrer de Sant Antoni o de Arriba). Inclús pot ser que en la Plaça se citaren diversos noms depenent d’on tingueres la casa (“Plaza” “Frente a la iglesia”, “al cabo de la Plaza” “carrer de la Sala”..). També podem aproximar-nos a qui seria el propietari d’algunes de les cases que hui són fàcilment reconeixibles: per exemple, la casa que fa cantó amb el carrer Major i el carrer Més Avall era de la familia Giner.

Pere va fer un gran treball de síntesi, perfectament explicat en aquest video (amb BSO pròpia) que incorporem a la nostra videoteca de l’Arxiu. Gràcies Pere!

Figura 1. Un exemple de l’esquema d’alguns carrers, fet per Pere Garcia a partir de les fites declarades pels veïns en 1726

Els anys han anat passant i, esperant reprendre la qüestió, anem camí de la dècada. Per això ara posem per escrit aquelles hipòtesis que, amb noves troballes documentals i altres investigadors, permetran millorar aquesta panoràmica de com era el poble de Sella en 1726. En la taula següent, s’indiquen els noms originals del Capbreu (ja en castellà després del decret de Nova Planta) i en la columna del costat, la nostra hipòtesi.

Carrer en 1726Hipòtesi
Pago de las ErasPlaça l’Era o voltants. Durant el segle XVII i part del XVIII a la part alta del poble pot ser havien grans espais sense urbanitzar, on predominaven algunes eres de trillar. Tal vegada dalt de les eres estaven les cases del Raval, que no es citen al Capbreu perquè, pot ser, estaven abandonades després de l’expulsió dels moriscos.
de la EretaIgual que l’anterior
bajo la EraUna part del carrer l’Om, o pot ser el propi carrer Sant Vicent (el forn de l’Era i la casa del costat eren solars a principis del segle XIX). El carrer Jesús no es cita al Capbreu, no es pot descartar que fora aquest.
Costera del Castillo” “Costera del CastillicoCostereta del Cor. Hi ha una veïna que te “un corral en la costera del Castillo más arriba de las eras
bajando a las eras de dicha villa en las casas del OlmetPot ser parle de la connexió entre els actuals carrers Sant Xotxim i l’Om
de Arriba o San Antón”; “San Anton dicha la calle de arriba”; “de Arriba dicha de San Antonio” “San AntónSant Antoni (pot ser prolongat cap al carrer Jesús, que no es cita, abans de l’ampliació de l’església)
de Arriba llamada del Fosar” “del FosarEl Fossar era el pati de l’església que fita amb el Palau i el carrer Sant Antoni. Pot ser a eixe sector del carrer se li nomenara així.
de ArribaAlguna de les dos anteriors
de la CarselCarrer La Pau, si pensem que la pressó estava situada en la Torre del Palau, però crec que esta porta podria estar ja tancada després dels desperfectes soferts en l’arc. La pressó podria estar ja a l’edifici de l’ajuntament, Casa de la Villa o la Sala.
Plaza” “de la PlazaPlaça Major
de delante de la Iglesia” “frente a la IglesiaCases de darrere de la font de la Plaça
al cabo de la Plaça” “callejón del cabo de la PlazaL’extrem orienta de la Plaça, que feia com una mena de cul de sac. Un “callejón” conectava la Plaça amb el camí real a Benimantell, que apareix com una fita d’un veí que te la casa ací. Un altre fita amb el “camino que va al molino” (el Secanet?)
de la Sala” o “La SalaPodria tractar-se de la Sala Capitular (l’ajuntament) i les fites el situen a la Plaça (on és l’ajuntament vell?). Així esta part de la Plaça i aquelles cases que hi fitaven podria rebre aquesta denominació.
Callejón del hornoCarreró desaparegut localitzat entre l’Abadia i el carrer la Bodega. Allí possiblement es trobava el forn de la senyoria
Cuatro EsquinasQuatre Cantons
Casa de la VillaDesconeixem l’ubicació però les fites l’aproximen al carrer La Sala, del Forn… quina era aquesta casa? el propi ajuntament?
MayorCarrer Major
de AbajoLes fites el situen en el tram del carrer Més Avall que va des del carrer Major fins la Font. Tot i que una de les fites és amb “secanito de Pedro Seva”. També es nomena una fita “con la sequia por las espaldas”, referint-se possiblement a la sequia major.
“de la Morereta” “de las Moreras” o “MoreretesCarrer la Bodega
que baja a la FuenteCarrer La Font
del CuboDesconegut. Possiblement del Cup. Una fita el situa “por las espaldas con camino del Molino” (Secanet?)
del camino que va a CocentainaPossiblement una part del carrer València. Es nomenen aci varis solars, el que indica una possible expansió del nucli urbà. Un veí declara “una casa en el Rincón de la calle del camino de Cocentaina”. Un altre veí declara una de les fites de sa casa en “peñas de la Creueta
bajo camino real dicho de la CreuetaEs cita “un solar para fabricar casa”. Pot ser estem en els voltants de La Creu, junt al camí d’Alcoi o “Penáguila”. Una de les fites és “peñas de la Creueta
del camino” “camino dicho de la CruzEn la mateixa zona que l’anterior
Solar llamado el SequerDesconegut
Figura 2: Actual carrer la Bodega, conegut en 1726 com carrer “de la Morereta” “de las Moreras” o “Moreretes”

Pablo Giménez Font i Pere Garcia Algado

Comments are closed.

Aneu a la barra d'eines