El Turrumpero

On 26 juliol, 2022 by arxiver
Spread the love

El topònim Turrumpero és una de les denominacions més singulars de l’onomàstica valenciana. De fet, el Nomenclàtor Toponímic Valencià (https://geontv.gva.es/?locale=ca) sols registra l’ús d’aquesta designació a Sella.

Al llibre Als peus de l’Aitana (p. 252) en trobem la següent definició: «Torrompero [turrumpéro]. Heretat d’horta entre la carretera i el poble a l’esquerra del riu de les Voltes. De l’aragonés torrompero ‘tros de terra improductiva, dolenta, generalment en un coster de muntanya on no s’hi fa la vegetació. A Sella, el Torrompero es troba en una zona amb pendent pronunciada, una costera prou dolenta que encara es conserva. Antigament hi pujava el camí reial. És un dels diversos topònims comuns amb les zones pirinenques.»

Coromines al Diccionari Etimològic (VIII, 451a) dona com a origen la forma terramper: “terramperot: tros de terra dolent i rocós” a la zona del Pirineu, que seria un derivat de *terrampera, soldadura de la paraula terra amb péra ‘forma antiga de la paraula pedra’.

A banda d’aquesta variant, també trobem la forma torrumpero i turrumpero, que s’estén per Aragó i Navarra, i que és la pròpia de la llengua navarroaragonesa, especialment de les zones en contacte emb el basc. Turrumpero, es troba, per exemple, a Roncal i Vidángoz (Navarra) on turrumpero significa ‘Despeñadero. Paraje escarpado y escabroso’ (Vocabulario Navarro 1984, 527) o a la comarca aragonesa de Los Monegros on ha pres el significat de ‘montículo’. També a la zona pirinenca del Somontano de Barbastro es troben les formes turrumpero i turrumbero ‘pedregal’ (v. https://aragonario.aragon.es/).

Per tant, hem de vore en la forma turrumpero un terme dut des dels Pirineus a Sella pels pobladors aragonesos i navarresos en l’Edat Mitjana i que ha quedat fossilitzat vora el traçat de l’antic camí reial. Com a cloenda, cal dir que, amb la informació de què disposem hui dia, seria pertinent esmenar la variant torrompero per turrumpero en el Nomenclàtor Toponímic Valencià i usar turrumpero com a forma general.

Fragment de l’antic camí reial d’entrada a Sella al Turrumpero

Francesc X. Llorca Ibi

Bibliografia

Coromines, Joan (1988): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 8v., Curial Edicions / Caixa de Pensions, Barcelona.

Domenech, Àngels; Giménez, Pablo; Llorca, Francesc Xavier (2007): Als peus de l’Aitana. Toponímia i paisatge des de Sella, Ajuntament de Sella, Sella.

Iribarren, José María; Ollanquidia, Ricardo (1984): Vocabulario Navarro, segunda edición ampliada, Comunidad Foral de Navarra / Institución Príncipe de Viana, Pamplona.

Webgrafia

Aragonario. Diccionario castellano-aragonés/Aragonés-castellano, Gobierno de Aragón: https://aragonario.aragon.es/ [pàgina consultada el 16/07/2022]

Nomenclàtor Toponímc Valencià, Generalitat Valenciana / Institut Cartogràfic Valencià: https://geontv.gva.es/?locale=ca [pàgina consultada el 23/07/2022]

3 Responses to “El Turrumpero”

  • Ulmis

    ufffff

    a l’Edat Mitjana els el pobladors de Sella eren moriscos,
    que prim files

  • jordi bouet

    I que hi ha que dir del tros que es diu el turrumpero a tagarina???? una paraula que es un baluart. Seguin utilitzantla

  • Jeroni Garcimartín

    A l’Alcoià-Comptat s’utilitza la paraula “turruperal” per referir-se a un terreny inculte i de mala qualitat.

Aneu a la barra d'eines