La Casa del Mestre

Amb la inauguració del Grupo Escolar Server-Mora a principis de la dècada de 1960, es va fer necessari disposar d’una vivenda per a un dels mestres encarregats de l’escola. Aprofitant els terrenys preparats per al nou centre educatiu, en 1961 es presentaren els plànols del que seria la “vivienda para maestro”, una construcció senzilla, però de disseny modern i avançat per a aquell moment al poble, on la majoria de les cases no disposaven ni tan sols d’un bany.

La casa va ser ocupada durant molts anys pel recordat mestre Jesús Soler Ronda, que va viure allí amb la seua dona Elena i els seus fills Elena i Lluís, que posteriorment també serien mestres. 

Don Jesús va ser un dels principals artífex de la construcció del Grupo i el responsable que se li anomenara en record dels mestres Andrés Server i Antonio Mora. A la construcció es va sumar el projecte de concentració escolar de caràcter comarcal, que portaria a Sella els xiquets i xiquetes de Relleu i Orxeta. Per eixa raó a la dècada de 1970 el Grupo es va ampliar amb dos nous edificis, un aulari (l’actual) i tres pisos per a mestres. Davant l’oposició de Relleu -ja avisada per Jesús Soler- la concentració escolar mai va veure la llum, però el Grupo es va quedar amb unes importants instal·lacions, quedant l’antiga casa del mestre per a altres ocupacions.

Durant un temps la casa va acollir el consultori mèdic, raó per la qual molts la coneixien com “la casa del metge”. De fet, des de feia dècades el poble necessitava un lloc que fera de consultori, com demostra el projecte de “Casa de Higiene Rural con casa para médico” datat en 1951 i que no sabem, encara, on es volia construir.

Després del metge, la casa es va llogar a diferents parelles joves (principalment a principis de la dècada de 1990) i posteriorment es va tancar de forma definitiva, obrint-se puntualment per a algunes activitats de taller de pintura (Aurora Rubio), de l’associació juvenil El Cabiló (taller de fotografia, curs d’etnologia) o per a pernoctar músics en festes. El tancament i la falta de manteniment foren degradant progressivament la casa, que va ser declarada en ruïna en 2017, quan es va treballar en un projecte per a convertir-la en obrador municipal i centre de recepció de productes agraris locals.

En febrer de 2022 va ser definitivament enderrocada per a adequar els terrenys per al futur auditori municipal. Algunes de les pedres més nobles de la casa, els carreus que formaven part del mur de l’entrada i que veiem en la foto de don Jesús i els seus alumnes, s’han aprofitat per a fer un mur al poliesportiu Les Saleres, on estan els aparells exteriors de gimnàstica.

La casa del mestre, o del metge, plena de vivències i amb un bon fons gràfic i documental que conservem a l’Arxiu, ja forma part de la nostra història.

Pablo Giménez Font