Tagarina fa un segle

El cadastre de 1917, conservat a l’Arxiu Municipal de Sella, és un document molt valuós que actualment estem estudiant per al cas concret del barranc de Tagarina. Les dades són tan detallades, que amb un tractament explícit ens permet aproximar-nos al paisatge de Tagarina ara fa un segle, amb els seus cultius, els aprofitaments dels boscos i les pastures, la distribució de les terres de cultiu i els noms dels propietaris de les parcel·les.

Las lectures que podem fer de les dades són molt variades, però aci ens detindrem en l’anàlisi més senzilla: la que ens mostra la distribució percentual de les cobertures i aprofitaments del sol.

Les dades, per als que coneixeu Tagarina, no necessiten massa comentari. Estem davant d’una vall amb una clara dedicació agropecuària, on la major part de les terres conreables estan llaurades amb els cultius predominants en l’agricultura de subsistència, especialment els cereals. La vinya i l’ametla són produccions comercials, mentre que l’oli, els fruitals de tota mena (que destaquen al regadiu) i les xicotetes hortes vinculades a les fonts de l’Ametleral o Nicolau són per a autoconsum. Les zones forestals es troben intercalades amb els camps de cultiu, generant un mosaic agroforestal molt valuós. Crida l’atenció que els pinars maderables són molt reduits, destacant les zones destinades a “llenyes”, que serien grans fragments de vegetació natural de tipus arbustiu, amb exemplars arboris dispersos de pi, arboç (madronyer) i carrasques, aquestes últimes destinades al carboneig. La diferència de les terres destinades per a l’obtenció de llenyes amb les “pastures” no seria molt gran, mentre que el considerat com a “terreny improductiu” es tractava de zones rocoses, pròximes als faldars d’Aitana o el cim de la Penya de Sella.

Per a finalitzar, les dades no resisteixen una comparativa amb el present. Un segle després, Tagarina és actualment una vall forestal i els cultius són minoritaris i només estan presents en la solana. L’ombria és un pinar continu sense cap mena d’aprofitament econòmic.

Des de finals del segle XIX i principis del XX, l’abandonament de les terres de cultiu ha estat un procés imparable, accelerat a partir de la dècada de 1960. Les zones forestals anaren madurant i el bosc es va fer més dens conforme la davallada de la ramaderia, el carboneig i l’agricultura anava deixant buit el barranc, de gent i d’activitats tradicionals. Els incendis de 1981 i 1995 acceleraren el procés fins a fer desaparéixer l’antic paisatge de mosaic agroforestal que ara seria tan desitjable.

En este llarg procés, s’ha consolidat un canvi ecològic extraordinari, amb la decadència d’una fauna dominada pel conill i la perdiu, vinculada a espais humanitzats (amb grans extensions de cultius dominats pels cereals), i l’arribada d’una fauna forestal, amb el javalí i el cérvol com a especies dominants, junt amb a l’arrui. En cent anys, Tagarina ha canviat de forma extraordinària.

Pablo Giménez Font

Fonts documentals:

• Arxiu Municipal de Sella. Renta y Exacciones, caja 280, exp. 10: “Avance catastral de la riqueza rústica y pecuaria” año 1917.

• Cartografia de l’Ocupació del Sól de la Comunitat Valenciana (Institut Cartogràfic Valencià)

• Fototeca de l’Arxiu de Sella