Divisió administrativa del nucli urbà i del terme de Sella (1914-1923)
ANTONIO CERDÁ ORTS va ser alcalde de Sella durant el bienni 1914-1915, quan va succeir a José Cerdá Giner, que havia sigut la persona que més temps i més vegades havia presidit l’Ajuntament, i que ara continuava com a regidor. Des del primer moment, per que no s’interpretara que era un alcalde tutelat per l’anterior, havia d’actuar d’una manera diferent a com venia fent-se, i va optar per donar als veïns més protagonisme.
Així, per poder conèixer més directament les necessitats dels ciutadans i poder atendre-les i solucionar-les, les necessitats, de la millor manera possible, en el plenari celebrat el 25 de gener de 1914, va proposar i va ser aprovada, una moció per la qual es dividia el poble en tres seccions, designant uns regidors que les representaren i actuaren de portantveus.
La divisió que es va fer va ser la següent: La primera secció comprenia els carrers: València, Olm, Trinquet, Bolillo, Jesús, Sant Antoni, Cementeri (ara Sant Jaume), Plaça Era, Sant Xoxim i Cirineu, i estaria representada per quatre regidors. La segona secció, també representada per quatre regidors, la formaven els carrers: Major, Traició, Doña Catalina (o Cap d’Avall), Àngel, Bodega, Voltes, La Font, Quatre Cantons, Plaça Major i Secanet; i en la tercera secció estaven totes les partides rurals i la representava un sol regidor a més de les juntes pericials.
El dia 1 de gener de 1916 va tornar a la presidència de l’Ajuntament José Cerdá Giner, i acceptant la divisió del terme aprovada per la corporació anterior, va manifestar que la tercera secció, que incloïa totes les partides rurals, resultava massa gran per a un sol regidor i va proposar, en el ple del 2 de gener, subdividir-la en quatre subseccions i nomenar un «alcalde de barri» per cadascuna. Així la part nord del terme dependria de Vicent García Climent, del Fardaxo; les partides rurals de la part est, serien responsabilitat de José García Soler, de la Solana; les situades al sud, serien representades per Francisco Font Pérez, de l’Almussent i el representant de les situades a l’oest seria Tomás Jordá Picó, de la Real. Les persones designades van ser dotades de la corresponent vara de manament, de les que se n’havien comprat cinc per una quantitat global de 30 pessetes.
El dia 16 del citat mes de gener, l’alcalde va informar que Vicente García Climent, del Fardaxo, alcalde de la secció nord, no havia acceptat el nomenament, per la qual cosa l’havia substituït per Juan Bautista Seva Solbes, de la partida de la Torreta.
El 21 de gener de 1917, la presidència va informar que la Llei Municipal vigent, al estar el poble dividit en seccions, obligava a formar una Junta Municipal de vocals associats, que havien de estar formades per contribuents, renovables anualment i en número no menor al de regidors, per la qual cosa havia de estar composta, com a mínim, per nou membres, sent la distribució idèntica a la dels regidors. Els vocals havien d’elegir-se per sorteig entre els candidats proposats pels regidors i els major contribuents, en una quantitat, si més no, del quàdruple del número de regidors, i que una vegada comprovat el grau de consanguinitat, entrarien en el sorteig públic que, forçosament, s’havia de convocar amb dos dies d’antelació, mitjançant bans i anuncis col·locats en els llocs de costum.
El 25 de març de 1917, per celebrar el sorteig, els noms dels candidats, un total de trenta sis, es van introduir en unes boles que es van posar dins d’un bombo d’on les anaven extraient, i el resultat va ser: per a la primera secció, Vicente Soler Morales, Salvador Bou Ortiz, José Antonio Ibàñez Frasés i Juan Picó Pérez; per a la segona, José María Alemany García, José Mayor Soler, Elías García Buades i Bautista Giner Seva; i adscrit a la tercera, Pedro Giner Morales.
Al ple celebrat el 29 d’abril, a més de l’alcalde i dels regidors, hi van assistir els vocals de la Junta Municipal, per deliberar i resoldre assumptes relatius a les llistes impositives.
Desconec quant de temps van durar les alcaldies de barri, i la divisió del terme en seccions, perquè a banda de la seua constitució, la única referència que he trobat, es que el 9 d’octubre de 1923, estant d’alcalde Vicente Cantó Cerdá, es va acordar que la segona secció perdria un regidor, dels quatre que la representaven, quedant-ne tres, i este regidor, passaria a la tercera secció, la de disseminats, que en tindria dos. Després ja no he encontrat res més.
Les que si que van durar en el temps i van desenvolupar diverses funcions va ser les juntes municipals, ja que cada vegada que eren requerides assistien als plenaris, en funcions d’assessorament, amb veu, però sense vot, a excepció de quan substituïen a algun regidor, i aleshores, els substitut, si que actuava amb tots els drets. Generalment eren citats quan havien de revisar les llistes de contribuents; quan es presentava alguna queixa o s’impugnava el «reparto» i, per damunt de tot, quan s’havia de jutjar qualsevol al·legació o els motius que s’exposaven per no incorporar-se a l’exèrcit. També quan un individu era cridat a l’exercit i no s’incorporava, s’havien de pronunciar, en el cas de que estiguera localitzable, si el motiu de la no incorporació era justificat i si no se sabia on estava, si era declarat pròfug o no.
Especialment important va ser el paper de la junta municipal, el dia 2 d’octubre de 1923. Va començar la jornada mitjançant una diligència informativa que dia: «Siendo las ocho de la mañana de éste dia, se ha presentado en esta Casa Consistorial, el Sr. Comandante del puesto de la Guardia Civil de Finestrat con otro guardia a sus órdenes, invitando al Sr. Alcalde para que, con carácter urgente, convoque a sesión extraordinaria, a los señores del ayuntamiento i a los Vocales Asociados de la Junta Municipal, para la hora de las catorce a esta Casa Consistorial. En su vista, el Sr. Alcalde D. José Cerdá Giner, ordenó verbalmente al Alguacil de este Ayuntamiento, Ramón Orquín Orquín, lo que interesa dicho Sr. Comandante. De ser así, firma dicho Sr. Alcalde en Sella a dos de octubre de mil novecientos veinte y tres de que certifico.» La diligència va firmada per l’Alcalde i el Secretari José Saval. Amb este acte havien quedat confiscades les dependències municipals, amb tota la documentació de l’arxiu i la caixa on es guardaven els fons municipals.
A les 14 hores, tal com dia la convocatòria, es reuniren, en sessió extraordinària i urgent, baix la presidència del Sr. Comandant del post de la Guàrdia Civil de Finestrat D. Rafael Gadea García i amb l’asistència de l’alcalde José Cerdá Giner i dels regidors Manuel Alemany Alemany, Vicente Baldó García, Ricardo Cerdá Cerdá i Tomás Cantó Gisbert; assistien també, els Vocals Associats de la Junta Municipal: José Ramón Orquín Tolsa, Bautista Solbes Seva, José Mayor Soler, Vicente Miralles Ortiz, Tomás Alemany García, Vicente Soler Morales, Salvador García Alemany, Vicente Cantó Cerdá i Vicente Soler García; actuant de secretari el de l’ajuntament José Saval.
El cap de la Guardia Civil que actuava de President, va expressar que, sols i únicament, havia sigut encarregat per destituir l’Ajuntament actual, i per al nomenament dels nous regidors. Feta la destitució dels regidors presents i també dels absents, va procedir a nomenar nous regidors als components de la Junta Municipal i els va ordenar que procediren a l’elecció de l’Alcalde, dels dos Tinents d’alcalde i del regidor Síndic, resultant elegits: Vicente Cantó Cerdá d’alcalde, Salvador Garcia Alemany de primer tinent d’alcalde, José Mayor Soler de segon tinent i Vicente Soler Morales de regidor síndic.
Tot seguit, el comandant, va ordenar a l’alcalde cessat, al depositari Vicente Catalá Alemany i al secretari que obriren la caixa, resultant que només hi havien cent pessetes en un bitllet del Banc d’Espanya. Tancada, novament, la caixa, amb les tres claus, una d’elles va ser entregada a l’Alcalde Vicente Cantó Cerdá, l’altra al depositari citat i de la tercera es va fer càrrec el Secretari, que també es va responsabilitzar de la documentació.
Es va acordar lliurar còpia d’esta acta al Comandant de la Guàrdia Civil i al Excel·lentíssim Senyor General Governador Civil de la Província.
El canvi d’Ajuntament i d’Alcalde va portar una modificació en la constitució de les seccions. En el ple del 9 d’octubre de 1923, el carrer València va passar a formar part de la primera i la Plaça Major va passar a la segona. També, en el mateix plenari, es va sortejar la nova Junta Municipal d’Associats, cosa que va fer que en el plenari del 25 de novembre, en el punt de reclamacions, se’n llegira una presentada per Joaquín Cortés Giner, al·legant que la elecció no s’havia fet d’acord a les ordenances municipals, i en el ple del 2 de desembre se li va respondre que, la reclamació, no tenia fonament, ja que la elecció s’havia fet segons manava la llei, i que les ordenances, si n’hi hagueren, no podrien contradir-la.
Desconec el temps que van durar les Juntes Municipals de Veïns Associats, ja que no he trobat cap referència més que mencionara la seua actuació, però pense que van anar perdent importància durant la Dictadura de Primo de Rivera, fins desaparèixer. Esta afirmació la fonamente en què, durant este règim, quan hi havia qualsevol dubte o discrepància, s’elevava la consulta al General Governador Civil, per a que la interpretara i aportara la solució.
Salvador García Cerdá