Els terratrèmols del segle XVII: una interpretació arquesismològica

La primera meitat del segle XVII, tot i tractar-se d’un dels moments fundacionals de Sella, és encara un període prou desconegut de la nostra història. Després de l’expulsió dels moriscos en 1609 i d’uns anys en què el poble i el terme degué estar quasi deshabitat, anaren establint-se a poc a poc les famílies de colons, molts dels quals són els nostres avantpassats.

La conjuntura econòmica i social no era fàcil, els colons arribaven molt a poc a poc i alguns marxaven poc temps després, de manera que va costar dècades que al poble s’establira i consolidara una nova societat. Però el context ambiental tampoc va ajudar: tant en 1620 com en 1644 ocorregueren una sèrie de terratrèmols que generaren greus danys materials i víctimes mortals a pobles de les comarques del nord de la província d’Alacant.  D’aquests sismes hi ha un bon recull documental en els pobles més afectats, localitzats a les comarques de l’Alcoià i el Comtat [1], però de Sella no s’ha trobat, de moment, cap constància. Possiblement açò és degut a que el poble estava, com hem dit, parcialment despoblat; però sense evidències documentals que ho demostren, és inevitable preguntar-nos si es va veure afectat el nostre poble per aquells tràgics terratrèmols.

Ben segur que si, perquè sabem que l’església d’Alcoleja va quedar seriosament danyada (Intensitat VI) en 1620, mentre que el terratrèmol del 26 de juny de 1644 va provocar greus danys i un mort al Castell de Guadalest (Intensitat VI-VII), junt amb possibles despreniments a la serra d’Aitana (zona de Partagat-el Cantalar). A banda de la proximitat d’estos danys, que fan pensar en alguna mena de conseqüències al nostre terme, podem trobar possibles evidències físiques dels sismes si atenem els ensenyaments de l’arqueosismologia.

Aquesta disciplina analitza terratrèmols històrics a partir de l’observació de danys en jaciments arqueològics i al patrimoni cultural. Per exemple, molt sovint els forts terratrèmols generen greus danys als arcs de pedra dels edificis, que poden fins i tot col·lapsar. I a Sella trobem dos arcs que, ben segur, ja hi eren pressents en el segle XVII: l’arc de la torre del Palau i un arc de l’ermita de Santa Bàrbara.

• Afonament de la clau central de l’arc lateral de la torre del palau de la baronia, que possiblement va inutilitzar la porta. Esta classe d’efectes, que aconsegueixen desplaçar dovelles de centenars de quilos i ficades a pressió, es documenten a partir d’intensitats VII [2]. Damunt de l’arc s’aprecia una fractura penetrativa (actualment reparada) que corre fins al cos mitjà de la torre i que podria estar també provocada pel mateix moviment. Els sismòlegs Buforn i Udías pensen que va estar causat pel terratrèmol de 1620 [1].

• Arc de fàbrica de rajola, col·lapsat a la paret oest de l’ermita, a l’antic castell. La porta donava accés al pati d’armes, que es trobava a un nivell inferior a l’actual, i de ben segur el col·lapse de l’arc la va inutilitzar. No es necessita una intensitat de sacseig tan elevada com l’anterior evidència, a l’arc de la torre del palau, però és raonable pensar que es tracta del mateix esdeveniment. No es pot descartar que la part més antiga (tapial) del mur del castell, localitzada al nord, puga haver estat afectada doncs s’aprecien clavills i despreniments de part de la muralla.

Alguna d’aquestes evidències, recollides per nosaltres des de fa anys [4], es van compartir amb els sismòlegs Elisa Buforn i Agustín Udías, de la Universidad Complutense de Madrid, que en 2020 es trobaven investigant sobre els terratrèmols del segle XVII. La hipòtesi s’ha considerat vàlida i va ser incorporada al seu treball definitiu, publicat en 2021 amb el títol “El terremoto de Alcoy de 1620 y la serie sísmica de 1644 en la comarca, editat per l’Institut Geogràfic Nacional. Per a nosaltres ha estat un plaer col·laborar i ajudar a conèixer millor aquests terratrèmols.

Hem de tindre en compte que estes dades inèdites ajuden a recalcular l’impacte real dels esdeveniments històrics i  la veritable perillositat sísmica en la qual vivim, ja que són terratrèmols molt recents a escala geològica i evidencien la presència de falles actives que poden tornar a produir sismes, per als quals cal estar preparats. Precisament, l’ajuntament es troba redactant el Pla local de risc sísmic i per a saber la veritable perillositat sísmica d’un lloc necessitem inventariar els registres històrics i geològics.

A estes evidències de possibles impactes sobre el nostre patrimoni caldria afegir els processos geomorfològics que podrien estar relacionats amb els terratrèmols del XVII o amb altres del passat històric, fins i tot més intensos. Aquests processos són més difícils de datar i presenten més dubtes interpretatius, però sembla que la seua relació amb sismes és sòlida. Així, trobaríem a la Retura un enorme clavill de terra de centenars de metres de longitud, que sembla relacionat amb un moviment en massa, tal vegada provocat per un sisme; de la mateixa manera algunes grans esllavissades a la Solana o, fins i tot, la mateixa Solsida de la Penya de Sella, podrien evidenciar l’impacte de les forces internes del nostre planeta. Esperem que futures troballes documentals o arqueològiques ens ajuden a confirmar estes hipòtesis.

NOTES

[1] Buforn, E., i Udías, A. (2021). El terremoto de Alcoy de 1620 y la serie sísmica de 1644 en la comarca. Centro Nacional de Información Geográfica.

[2] Silva, P. G. (2019). Catálogo de los Efectos Geológicos de los Terremotos en España. Cuaternario y geomorfología: Revista de la Sociedad Española de Geomorfología y Asociación Española para el Estudio del Cuaternario, 33(1), 3-6.

[3] Rodríguez M. Á., Pérez-López, R., Giner, J. L., Silva, P. G., Garduño, V., i Reicherter, K. (2010). Nueva Tabla de Clasificación de Efectos Arqueológicos de Terremotos (Earthquake Archaeological Effects: EAE). Tierra y tecnología: revista de información geológica, (38), 59-65.

[4] Giménez, P. (2014): “La porta de la Torre del Palau” L’Arxiu de Sella, 2 de novembre de 2014

Què volen dir els graus d’intensitat?

La intensitat permet mesurar els efectes dels terratrèmols sobre persones, objectes i edificacions, comparant els danys al llarg de la història. L’ESCALA EUROPEA MACROSÍSMICA (EMS-98) és la més utilitzada a Europa i classifica les possibles intensitats mínimes sentides a Sella en els nivells VI i VII, la qual cosa ens permet fer-nos la idea de la situació viscuda.

Intensitat VI. Terratrèmol lleument nociu

-Sentit per la majoria dins dels edificis i per molts en l’exterior. Algunes persones perden l’equilibri. Molts s’espanten i corren a l’exterior

-Poden caure objectes menuts d’estabilitat ordinària i els mobles es poden desplaçar. En alguns casos es poden trencar plats i gots. Es poden espantar els animals domèstics (fins i tot en l’exterior ).

-Es presenten danys de grau 1 (lleus) en molts edificis i alguns de grau 2 (moderats, afectant a estructures amb xicotets clavills i caiguda d’elements de les volades, com algunes teules)

Intensitat VII. Terratrèmol nociu

-La majoria de les persones s’espanta i intenta córrer fora dels edificis. Per a molts és difícil mantenir-se dempeus, especialment en plantes superiors.

-Es desplacen els mobles i poden bolcar-se els que siguen inestables. Caiguda de gran nombre d’objectes de les prestatgeries. Esguita l’aigua dels recipients, dipòsits, tolls i bases.

Molts edificis pateixen danys de grau 3 (estructurals severs) i alguns de grau 4 (danys estructurals molt severs).

Buforn i Udías (2021) proposen, per als terratrèmols de 1620 i 1644, uns màxims de VIII-IX en els llocs més pròxims als epicentres. Possiblement a Sella no es va passar de les intensitats VI-VII descrites.

Pablo Giménez Font