El pi del tio Julià: un altre arbre històric que ens deixa

Cap a 2012 iniciarem en l’ Arxiu una mena de catàleg d’arbres singulars de Sella i voltants. Però, als últims anys, este catàleg està omplint-se d’arbres desapareguts. La mortalitat ha estat molt nombrosa i les causes són diverses, però destaquen unes quantes : les sequeres irregulars però profundes, que debiliten els arbres davant algunes malalties, les altes temperatures continuades i, també, en alguns casos una poda excessiva -que podríem qualificar de traumàtica- per part de l’empresa encarregada del subministrament elèctric. Són els casos recents del pi de Sagnon i del que ens ocupa, el pi del tio Julià.

El pi, localitzat al bell mig del camí del calvari de l’ermita de Santa Bàrbara, era de l’espècie Pinus halepensis, pi carrasco o blanc, i creixia en el marge dret del camí. La seua denominació és actualment prou desconeguda, però, gràcies a un testimoni arreplegat fa anys, ens permet conéixer la seua història. No estem segurs si la denominació «el pi del tio Julià» era molt coneguda al poble o bé pertanya a un àmbit més reduït, de tipus familiar. En tot cas, és una denominació molt bonica, que ret homenatge a la persona que el va plantar i el moviment juvenil que representava.

El Pi del tio Julià, era un dels pins més vells de l’ermita, possiblement contemporani dels altres pocs exemplars grans que trobem al camí, com els de la volta de la Verònica (coneguda després com la pedra ninja). El va plantar, entre els anys 1910 i 1920, Julià Seva Garcia [1], un jove de Sella nascut en 1901, representant del moviment juvenil “Exploradores de España”.

Este moviment cívic-cultural que es va iniciar a Espanya en 1912, poc després del seu naixement a la Gran Bretanya. El fenomen dels exploradors, també anomenat escultisme, es basava en un tipus d’educació no formal relacionada amb les activitats a l’aire lliure, com la gimnàstica i l’excursionisme, que amb el seu lema “Siempre Adelante” promovia el companyerisme i el respecte per la natura. Fruit del seu temps, era també un moviment certament militaritzat, on destacava la vestimenta i complements oficials (barret, panyoleta, insígnies i bandera), la música de cornetes i tambors i l’exaltació de la pàtria. Fet i fet, esta iniciativa juvenil estava avalada per la pròpia Corona, sent el “Primer explorador d’Espanya” el mateix rei Alfons XIII.

En Sella desconeixem els orígens, però sabem del nom d’alguns exploradors i d’alguna de les seues activitats, que incloïen actes heroics com salvar a un xiquet de morir ofegat en una bassa [2]. També realitzaren repoblacions de pins a l’ermita, arbres que ja són centenaris i dels quals el Pi del tio Julià era un gran exemple.

En la majoria de les fotografies del poble, coronat per l’ermita, apareix sempre aquest pi, colossal des de fa dècades. Ara guardem fotografies i la seua història en l’Arxiu, perquè mai caiga en l’oblit.`

Pablo Giménez Font

Notes:

[1] Julián Seva García, nascut en Sella el 30-12-1901, es va casar en 1928 amb en María Carmen Alemany Font. En la partida de matrimoni consta que era «Sargento de la Tercera Comandancia de Intendencia». El matrimoni va emigrar posteriorment a Alacant, on estan soterrats. Gràcies a Albert Rubio per la informació.

[2] Giménez, P. (2015): Los Exploradores: la primera associació juvenil de Sella, en Llibre de Festes de l’Aurora 2015,