Quasi tocant la dècada de 1920, a Sella encara no arribava la carretera i al poble s’accedia només a través d’un antiquíssim camí reial –el camí d’Alcoi, hui conegut com a Camí del Peix– per on no cabien els carros. Es tractava d’un camí de ferradura, només apte per al transit de persones i cavalleries que, mitjançant sàries, transportaven productes entre La Vila i Alcoi.
Aquest camí era molt important, i una part d’ell transitava per dins del nucli urbà de Sella, entrant per l’Hort de la Font després de travessar el riu gràcies al pont Vell i muntar pel Turrumpero.
A la imatge superior, de 1905, s’aprecia l’entrada històrica de Sella abans de la construcció de la carretera. En roig s’assenyalen els edificis destruïts per a fer la carretera, com veiem a la imatge inferior (actualitat). Font: Arxiu Històric Municipal d’Orxeta. Colección Maestro D. Ángel Llorca (superior) y Arxiu de Sella (inferior).
La construcció de la carretera va estar molt dificultosa. Iniciada en 1864, no es va finalitzar fins a la dècada de 1920. El últim tram per connectar La Vila amb Alcoi era, precisament, l’entrada a Sella fins a Seguró. Des de La Vila, la carretera terminava en l’era del Carro, coneguda així perquè era allí on la diligència (coneguda com “El Carro”) ja no podia continuar.
Un detall d’altra fotografia de 1905 permet comprovar com el poble terminava en l’Hort de la Font. Des d’allí només es podia accedir per Les Voltes o el Carrer Més Avall. L’Hort era una mena d’apèndix del nucli urbà que connectava amb el camí Reial que muntava pel Turrumpero. Font: Arxiu Històric Municipal d’Orxeta. Colección Maestro D. Ángel Llorca.
Gràcies als primers resultats d’una investigació en curs, ara podem reconstruir l’antiga entrada al poble i les modificacions que va suposar en Sella la construcció de la carretera al voltant de 1918, quan per fi es va construir l’actual pont i els carros pogueren accedir al nucli urbà.
Comparativa entre la situació històrica i l’actual. a) antic hostal a l’Hort de la Font; b) almàssera dels Pons; c) La Font, amb quatre o cinc “canyos” i una pila; d) Llavador públic; e) ampliació posterior de l’almàssera ocupant part de l’antiga entrada; f) nou lateral de l’antic hostal.
Abans de construir-se la carretera l’Hort de la Font era un lloc central en la vida de Sella. Per allí creuava la sequia mare del rec de la Murtera, de manera que des de molt antic allí es localitzava l’única font del poble, on diariament anaven totes les dones a omplir els cànters. També hi havia l’antic llavador, un hostal i una almàssera, pertanyent als Pons (els “senyorets de la Rapella”)
Detall d’una crònica sobre Sella de 1920, on es parla dels elements destruïts per les obres de la carretera. El Heraldo de Madrid, 14 de maig de 1920.Imatge de la dècada de 1950 on s’aprecia el mur de la carretera. A l’esquerra es veu el llavador actual, construït en la dècada de 1920 (Imatge de Natividad Martínez Llorens- Arxiu de Sella)Estat actual de l’Hort de la Font. Darrere es troba “l’Almassereta”. La fletxa roja assenyala l’ampliació (lletra “e” del dibuix anterior). Fixeu-vos en el mur que hi ha damunt de la teulada de l’almàssera: restes d’un antic mur defensiu?Un edifici molt singular de Sella: allí se situava la Font juntament amb una important almàssera (menejada per un burro), amb una estructura d’arcs apuntats i evidències de l’antiga entrada al poble: cartell d’entrada i restes d’un avís sobre entrada de cavalleries (tractament gràfic de Jaume Soriano)Fragment del camí d’Alcoi (hui conegut com a Camí del Peix) al seu pas pel “Turrumpero”, antiga pujada des del riu per accedir a SellaAigüera al costat del mur de la carretera que segueix aproximadament el traçat de l’antic camí. Ens permet imaginar com era l’antiga entrada al poble. Al fons, l’antic hostal de l’Hort de la Font (lletra “f” del dibuix anteior).Revolta del camí reial, feta amb motiu de les obres de la carretera, que anul·laren l’accés històric, que continuava recte fins a l’Hort de la Font.
