1976: Comunistes en la Font Major
Va succeir un 22 d’agost de 1976, però la memòria del temps -tan selectiva per a algunes coses- sembla haver-hi diluït aquest dia en què Sella va prendre un protagonisme inesperat en la història de la Transició cap a la democràcia
El Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) format tant per joves universitaris com obrers, era un dels col·lectius polítics (òbviament il·legals) més actius de la província d’Alacant. Coneguts pel seu activisme -xarrades, pamflets i publicacions- a favor de la Generalitat i l’autonomia, estaven en el punt de mira de l’aparat repressiu del franquisme.
Aquell dia d’estiu, desenes de militants de l’MCPV es concentraren en la Font Major de Sella -aleshores un paratge idilic i ocult, freqüentat per joves de tota la provincia- per fer un dia de camp i debatre en llibertat, encara que amagats.
Aquella concentració, òbviament, no va passar desapercebuda en Sella, i molts joves del poble s’uniren també a la concentració, més festiva que contestatària.
Però fou aleshores quan un súbdit belga anomenat Omer Poncelet i establert en Sella, en una mena de xalet fortificat als afores de la població, va córrer al quartel de la Guàrdia Civil de La Vila Joiosa a denunciar el fet.
El resultat fou una monumental batuda on participaren desenes de guàrdies civils i que es va saldar amb més de 70 joves detinguts. Sembla que algun d’ells era del poble, el que va obligar a intercedir a l’alcalde del moment, Antonio Agulló.
L’expedient de l’operació, conservat a l’Arxiu Històric Provincial, ha estat analitzat pel professor Fancisco Moreno Sáez en diverses publicacions:
Aquest impactant fet, en un xicotet poble com era Sella, encara presenta moltes més lectures derivades d’alguns dels seus protagonistes:
Una de les participants era la periodista i hui diputada Llum Quiñonero, qui encara manté una relació d’estima amb Sella (l’hem poguda veure en diferents actes de la U.M. L’Aurora, o cantant amb el cor de San Gabriel dirigit per Alba Asensi…)
El “senyor Homer”, el belga que va aparèixer sobtadament al poble als anys 50 i es va construir un luxós complex als afores del poble, fou un dels molts nazis que acabaren amagats a l’ombra de Franco. A sa casa, hui en venda, encara hi ha un bust del dictador…
Miquel Grau, l’última víctima de la Transició, assassinat amb 20 anys per l’impacte d’una rajola llançada per un membre de Fuerza Nueva en Alacant, pertanya al MCPV.
Recentment, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica, l’ajuntament d’Alacant va nomenar un carrer amb el seu nom, substituint al del militar franquista Joaquin Garcia Morato.
Per culpa del conflicte politic generat, un jutge ha obligat a despenjar la placa i deixar el nom del carrer com estava. Vagen estes linies en el seu record.
La memòria del temps -tan selectiva per a algunes coses- sembla diluir-se en ocasions. Tanmateix, sempre ens quedaran els arxius per evitar-ho.
Pablo Giménez Font
Agraïments a l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant.