El Piló d’Aitana

Fins ben avançada la segona meitat del segle XIX, es desconeixia per complet l’altitud de les nostres muntanyes. Quina era la més alta? Aitana, Puig Campana o el Montcabrer?

El primer que va deduir que l’Aitana podria ser el cim del migjorn valencià fou Josep Antoni Cavanilles a finals del segle XVIII. Amb la seua extraordinària capacitat d’observació, sense cap mena d’aparell, va entendre que, tot i trobar-se més a prop del mar, la neu era més habitual i durava més temps en Aitana que en el Montcabrer, a la serra de Mariola. I això podria significar que aquesta era la serra més alta de totes les del voltant.

Aquest atribut tan destacable de la nostra serra, com és l’altitud, recentment l’ha feta objecte de desig per a les telecomunicacions i per a la defensa … però també fa 150 anys la va convertir en una fita important per a la moderna cartografia d’Espanya.

En la dècada de 1860 els enginyers de la Direcció General d’Operacions Geogràfiques construïren, en la part més elevada de la serra, un monòlit de pedra anomenat vèrtex geodèsic. Ràpidament fou conegut popularment com “El Piló” i, posteriorment, “El Molló”

El Piló formava part d’una complexa xarxa de triangulació amb posicions geogràfiques exactes, que conformaria una base rigorosa de posicionament comú per a elaborar la cartografia en Espanya. El territori peninsular quedava cobert per una malla formada per deu cadenes de triangles i un d’ells era Aitana.

Al mateix temps, es va instal·lar en el port d’Alacant un mareògraf per a determinar un nivell mitjà del mar que servira de base per al càlcul de les altituds. D’aquesta manera es va poder demostrar científicament la intuïció de Cavanilles: Aitana era la serra més alta de la província amb quasi 1558 metres sota el nivell del mar i el segon sostre del territori valencià, per darrere del Penyagolosa (1813 m).

En un moment indeterminat el Piló fou destruït i substituït per l’actual vèrtex geodèsic, que conserva la base original però amb un pilar de 120 cm que assenyala una altitud exacta de 1557,102 m. La llei sobre senyals geodèsiques i geofísiques el protegeix davant qualsevol intent de manipulació o destrucció.

El Piló o Molló, a banda del seu exotisme en un entorn sense cap construcció humana, va permetre a la gent localitzar la part més elevada de la serra d’Aitana –una serra allomada, sense un pic destacable- allà des d’on, segons la dita popular, s’arribava a veure el Micalet de València en els dies més clars i lluminosos de la tardor…

Pablo Giménez Font