Els italians de Mussolini

On 31 Març, 2019 by arxiver
Spread the love

Quan es va declarar la fi de la Guerra Civil, ara fa 80 anys, al poble de Sella quasi no quedaven homes joves. La població estava formada per xiquets, dones, gent gran, refugiats i un bon grapats d’amagats, bé per no voler anar al front, bé per por a represàlies.

Així que la fi del conflicte va ser rebuda amb una sensació d’alleujament per a uns, eufòria per a altres i molta incertesa per a la majoria. En aquest estat de les coses, durant unes setmanes, el poble va rebre una visita inesperada: la de soldats italians pertanyents a la Corpo Truppe Voluntaire.

Tropes italianes i nacionals davant el Govern Militar d’Alacant (1939). Foto: Sánchez (Alicante Vivo)

Aquest cos de feixistes voluntaris (uns 50.000) fou enviat per Mussolini per a ajudar a Franco, i després es convertiria en la Divisió Littorio, que lluitaria a la Segona Guerra Mundial. Molts eren soldats professionals, avesats a la guèrra d’Etiòpia o d’Abissinia.

Alguns italians a l’Ermita (1939). Arxiu Històric de La Vila Joiosa.

Els italians havien entrat en Alacant i en La Vila Joiosa, enviant un destacament a Sella per controlar la situació. Una part de la joventut femenina del poble va rebre a aquells joves italians amb els braços oberts, tal com relata Natividad Martínez Llorens a les seues memòries:

Las tropas que entraron en Alicante fueron las de la columna “Litorio”, así que las primeras tropas de liberación fueron extranjeras. No cayó la cosa muy bien. También en la zona roja conocíamos sus fracasos militares que cantaban así “Guadalajara no es Abisinia…”. Pero eran chicos jóvenes, educados, davidosos… Al pueblo vinieron un grupo de ellos, hicimos amistad, algunos llegaron a interesarse por chicas del grupo nuestro. Los chicos -eternos celtíberos- se ponían furiosos con sus visitas, ¡¡que se vayan ya a Italia!!. Les acallabamos con la entrega de chocolatinas y ¡sobre todo! con las cajetillas de tabaco que tanto escaseaban en nuestra zona.

Nos unimos en una comida todos juntos -italianos y españoles- comiendo por primera vez espaguetis hechos por los propios italianos

Imatges dels italians a Sella (1939). Arxiu de Sella

La part més trista d’aquesta història la va protagonitzar un xiquet del poble. Els italians, confiats per la rebuda que tingueren a Sella, deixaven desatesos els seus jeeps. En un descuit, un xiquet els va furtar una granada que poc després li va esclatar a la seua casa del carrer Jesús i el va malferir. Encara que va sobreviure amb greus seqüeles, va morir poc temps després.

Fou la única víctima mortal infantil provocada per la Guerra i a la seua memòria es va dedicar l’exposició “Llapis, papers i bombes” mentre va estar exposada al poble durant la Fira de 2017.

Pablo Giménez Font

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aneu a la barra d'eines