Les festes de la beneïda Santa Anna
L’església de Sella fou manada construir pel Patriarca San Juan de Ribera el 1574, quan es va desmembrar de la de Relleu, les quals van fer el mateix al 1535 de la de Finestrat.
La primera notícia que tenim d’un rector, és la de Salvador Linares de Vilaiojosa el 1603, després de l’expulsió dels moriscos va seguir com a rector de la parròquia almenys fins el 1613, hi fou un dels personatges clau en la nova repoblació.
El cristians nouvinguts, continuaren amb l’advocació de Santa Anna a l’església, per un document insert dins del primer Quinqui Libri, (1) sabem que després de passar la festa el “lumener” de Santa Anna, càrrec que s’ostentava durant un any, treia els conters davant els jurats del poble i en presència del rector, el 1636 tenim que Matheu Martínez “llumener” d’aquest any fa els conters davant els jurats Jusep Serda i Jusep Torregrosa estant davant el rector Lucas Montull, “dels vehins de la Baronia de Sella 1 caffis y 3 barcelles de forment per dit poble acostuma donar cascun any de caritat ala Beneyta Santa Anna” que eren venuts per traure diners per la festa, aquell any el conte total fou de 17 lliures 10 sous provinents del forment, garrofes, pa i diners, dels quals, es van gastar 17 lliures i 6 sous i “en lo discurir del seu any a gastat en oli, coto, sera, ensens, palma pera al diumenge de rams, y lo per la Santa en lo dia y festa de Santa Anna en predicadors y en lo demes per es estat necessari pera la lumenaría y festa de Santa Anna”
Un altre altar que tenia l’església per l’època era la de la Mare de Déu del Roser com diu Nati en el seu llibre p. 82 “Como excepción, el 8 de mayo de 1640, fallecido Lucas Martorell, (sic) Rector de Sella, dicen << Soterrat en la Iglesia al costat del altar de la mare de Deu del Roser>>”L‘advocació de la mare de Deu del Roser, era una confraria en la que els seus membres eren soterrats en el “vas” que tenia la confraria, possiblement a un lateral, ja que l’altar major devia estar Santa Anna, dita advocació està molt arrelada en els pobles dels cristians nouvinguts.
Tanmateix en el referit document venen els comptes de 1627, en el que també hi va ser “llumener” de Santa Anna, Matheu Martines, en què dóna contes als jurats Felix Boix i Jusep Garcia i el rector de Cella mossén Ferriol, on s’arreplegaren dels donatius, 16 lliures i 14 sous, dels quals es gastaren per la festa, 15 lliures i 11 sous, i en la que figura “Gines Miquel notari scriva”. El que destaca d’aquesta relació és que descobrim que també hi havia una imatge de Sant Jaume i que tenia un “llumener” propi, aquest any hi era Salvador Crepo que va donar compte davant els mateixos jurats i rector el 20 de setembre de 1628, els donatius eren en garrofes, i “diners y tot lo demes” en una quantitat de 2 lliures i 15 sous, donat la poca despesa que es fa, dóna a entendre que l’altar era més bé secundari que el de Santa Anna però alguna importància tindria quant estava il·luminat i tenia el càrrec de llumener.
Aleshores ja tenim una petita descripció de l’església al començament de la repoblació cristiana del segle XVII, amb els altars il·luminats de Santa Anna, Sant Jaume, i l’altar de mare Déu del Roser i el seu “vas”, malauradament hui en dia les dites festes Santa Anna s’han relegat a un segon lloc.
- ADOrihuela-Alicante, APSella, Quinqui Libri 1624-1696.
Vicent Olcina