Aproximació al forn del carrer l’Àngel
Entre les diferents troballes documentals que van fent els diferents membres de l’Arxiu en les seues investigacions, apareix de tant en tant informació sobre forns. Es tracta d’un tema interessant perquè els forns eren punts neuràlgics de la vida del poble, i en molts casos la seua existència i ubicació s’havien perdut per complet. De manera que als últims anys hem fet avanços importants en este camp, que ens permeten aproximar-nos a una part important del nucli urbà en el passat. Ara us parlarem d’un d’eixos forns desapareguts de la memòria del poble, a excepció d’algunes persones majors: el forn situat al final del carrer l’Àngel, en contacte amb el carrer Secanet.
D’este forn no en sabem l’origen. Dels diversos forns que tenim documentats, trobem un a un protocol notarial de 1786 (ff. 9r-11r) on es parla de l’arrendament del “horno dicho el nuevo”. Compareix “Thomas Cerdá de Josef, Ornero”, que li dona l’arrendament del forn a Mariano Climent. Seria este forn?
Encara no estem en disposició de dir qui era este Thomas Cerdà de Josef. En 1806 es documenta un forn en “Calle del notario”, quan li demanen a Melchor de Calatayud -que viu a Almansa- el títol del forn per a demostrar que es seu. Aquest carrer podria tractar-se del de l’Àngel, si es referira al notari Thomas Cerdà, tit i que en 1806 ja estava com a notari Josef Saval. De moment, sobre el segle XVIII i els primers anys del XIX encara tenim moltes incògnites.
No serà fins a 1836 quan trobem la primera referència expressa, al nomenar-se en un document la “casa horno de debajo de la calle del Ángel”. Pensem que en aquest moment el Secanet, com a carrer, no existia, ja que era un caminal anexe an nucli urbà del moment, El forn es trobava a la part baixa de la casa i és possible que s’accedira des del Secanet.
En algun moment del segle XIX, el forn passa a ser propietat d’Antonio Giner Cerdà, el senyor Toni, i la seua germana Maria Giner, a través de sa mare Maria Cerdà i, per tant, del notari Thomas Cerdà (el seu besavi). Entre 1874 i 1876 hi ha documentació relativa a l’herència de la dona i les filles del senyor Toni (Les Elvires), on es nomena una casa de sis-cents pams quadrats (uns 32 m2) amb “horno de pan cocer” que fitava amb les cases de Maria Dolores Soler (dreta), carrer Secanet (esquerra) i José Alemany (esquenes). Eixa mesura coincideix bàsicament amb les mesures de la meitat de la casa actual, sense comptar amb el descobert original, que després es va ampliar amb vivenda i terrasses. En part d’esta segona part, ampliació de la casa actual, es trobava el forn.
En 1892 José Miralles Ortiz adquireix a les filles d’Antonio Giner i Elvira Llobet (Hortensia, Adela i Rogelia), la casa i el forn. Al padró d’urbana de 1894 apareix un pagament de 50,25 pts,, la mateixa quantitat que el forn del carrer Jesús. Desconeixem qui serien els forners, però és probable que la família Miralles el llogara. A l’anuari comercial de 1914-1915 es nomena dos forners: Pedro Catalá i Miguel Sebastiá, però desconeixem quins de tots els forns estaven actius. Sabem que en 1920 el del carrer L’Àngel encara està en funcionament, perquè José Miralles Ortiz signa una escriptura de donació al seu fill José Miralles Berenguer, en la que es nomena “una casa horno de pan concer […] compuesta de dos navadas y dos pisos, con corral cubierto y descubierto”. És la última referència documental que tenim, ara per ara.
Desconeixem, per tant, quan va tancar el forn. Sembla, per testimonis arreplegats, que puguera haver estat tancat abans de la guerra civil. El malnom d’Aurora la Fornera prové d’aquest forn, però tampoc sabem encara si Aurora va exercir com a tal o li venia dels seus pares. Esperem que properes recerques ens ajuden a ampliar el que sabem d’este i altres forns històrics de Sella
Notes:
Els documents recollits provenen de diversos arxius (ARV-Bailia, Arxiu Històric Notarial de la Vila Joiosa-Protocols notarials, Arxiu Municipal de Sella -Jutgat de Pau, consultats per Vicent Olcina i Albert Rucio. També de l’arxiu personal de la família Miralles Ortiz. En aquest últim cas agraïm a Antonio Pérez Ortiz la localització i còpia dels documents.
Pablo Giménez Font