Ni vaixells ni sobrassada: la repoblació de “quilòmetre zero” a Sella 1610
L’expulsió dels moriscs el setembre de 1609 va suposar una fractura demogràfica i econòmica sense precedents per a l’interior de les muntanyes alacantines. Durant segles, la historiografia romàntica i la memòria popular han tendit a homogeneïtzar el procés de substitució poblacional a la Marina Baixa, assumint de manera gairebé axiomàtica una arribada massiva de colons mallorquins a totes les valls de l’entorn de la serra d’Aitana.
El desmantellament d’aquest mite insular no només se sosté en un argument negatiu —l’absència absoluta de cognoms d’arrel balear als registres parroquials a partir del 1623—, sinó també en la reconstrucció positiva i meticulosa dels fluxos migratoris reals. La revisió crítica de la Carta Pobla de 1610 i del posterior Repartiment de 1613 revela que la reactivació econòmica de Sella no va necessitar de complexes logístiques marítimes ni de crides ultramarines. Per contra, el renaixement del municipi va respondre a una operació profundament pragmàtica, senyorial i de proximitat geogràfica estricta.(1-5).
Lluny de qualsevol exotisme, l’èxit de la repoblació va descansar sobre la lògica, la Sella moderna respon, en realitat, a una operació estrictament pragmàtica, senyorial i de “kilòmetre zero” davant el buit demogràfic i la urgència econòmica, Jaime de Calatayud -baró compartit d’Agres i de Sella-, va mobilitzar els seus homes de confiança, l’escrivà i el notari, des de les seves possessions de la muntanya nord-alicantina. De l’altra, el comitè de recepció local que esperava al poble deshabitat: Nofre Giner, (1577-1653) l’únic supervivent dels cristins vells de Sella, i el rector Salvador Llinares (1604-1622 en Sella). Entre tots dos van activar les xarxes familiars, clientelars i de veïnatge amb la Marina costanera —especialment amb la Vila Joiosa- l’Horta d’Alacant i Xixona, configurant un cens de repobladors peninsulars que, esperonats per les dures exigències feudals, modelarien definitivament el paisatge i el teixit social de la Sella moderna.
La comitiva de la muntanya: L’eix Agres-Cocentaina-Xixona
El primer flux poblacional respon a la línia directa del poder feudal, Jaume de Calatayud no va haver d’improvisar un reclutament a cegues; simplement va recórrer a la mà d’obra camperola que ja li tributava als seus dominis del nord, a l’eix de la serra de Mariola i l’interior de l’Alcoià-Comtat. En traslladar als seus homes de confiança des d’Agres, el baró va transvasar també a Sella un bloc homogeni de famílies de les muntanyes del nord i de les conques veïnes.
L’anàlisi antroponímica de les llistes de la Carta Pobla i del Repartiment del 1613 és demolidor en aquest sentit. Cognoms presents als documents com Verdú, Picó, o Cerdà tenen la seva zona de màxima densitat i origen històric a la veïna Xixona i les valls confrontants. De la mateixa manera, llinatges com Antolí, Boix, Reig,Castelló, Pérez o Cerdà delaten una procedència inequívoca de les comarques del Comtat i de les faldes de la Mariola (Agres,Alfafara, Cocentaina, Bocairent).
Aquest corrent no estava format per aventurers solitaris, sinó per camperols peninsulars que ja coneixien el règim agrari de la muntanya i que es van desplaçar en bloc sota l’empar del seu senyor. L’aparició al document del 1613 d’un dels dos Damià Berenguer amb l’etiqueta explícita de «de Xexona» no és una excepció aïllada, sinó la petjada burocràtica d’aquest corrent interior que va baixar amb la comitiva del baró.
La xarxa de la costa i l’horta: El comitè de Nofre Giner i el Rector Llinares
Mentre la comitiva del baró baixava des del nord, l’èxit de la repoblació al pla local s’estava forjant des del mateix cor de Sella gràcies a una aliança de conveniència i proximitat. Nofre Giner, com a únic representant del cristians vells que va romandre al terme després de l’expulsió, i el rector Salvador Llinares, es van convertir en els veritables dinamitzadors del reclutament al front meridional i costaner.
Per omplir les heretats buides, tots dos personatges van explotar les pròpies xarxes de parentiu i veïnatge, dirigint la mirada cap a la comarca natural de la Marina Baixa i les terres planes d’Alacant. El cognom del mateix rector és la pista definitiva: Llinares, constitueix el nucli dur de l’antroponímia històrica de la Vila Joiosa i la seva àrea d’influència pesquera i agrícola.
A aquesta xarxa costanera s’hi va sumar el flux de l’Horta d’Alacant, atret per la proximitat i les relacions comercials prèvies. El segon Damià Berenguer, etiquetat al Repartiment com l’Horta, personifica aquest contingent de colons peninsulars que van pujar des de Mutxamel, Sant Joan o Benimagrell. Entre Giner i el Rector Llinares van teixir una xarxa d’acollida de quilòmetre zero que va connectar perfectament el buit de Sella amb l’excedent demogràfic de les terres cristianes veïnes, tancant la porta a qualsevol necessitat importar mà d’obra balear.
Notes:
- Martínez Llorens, N. (1987): Sella. Historia y costumbres. Imp. Vidal-Leuka, S.A., Alacant. p 70 “Todo esto lo hago constar para afirmarme más en la idea de la no repoblación por mallorquines. Hay una razón: ni una sola vez hay un contrayente, padrino o testigo que proceda de Mallorca”
- Doménech García, Àngels. Giménez Font, Pablo. Llorca-Ibi, Francesc-Xavier. Als peus de Aitana. Paisatge i toponímia des de Sella. Sella 2007. p54 “La creença popular, provinent de repetir una idea convertida en tòpic, diu que Sella fou repoblada amb mallorquins, però aquesta suposició encara no s’ha pogut documentar.”
- Web Ajuntament Sella.Turisme.Historia. “fins que el baró de Sella decideix repoblar-ho amb els quals en realitat són els nostres avantpassats: gents vingudes de l’horta d’Alacant i d’altres terres properes on habitaven cristians.”
- Giménez Font Pablo., Zaragozí Benito. Nuevas evidencias sobre la calidad de la información geográfica contenida en las fuentes precastrales: Análisis a partir de un cabreve del siglo XVIII. Estudios Geográficos núm. 84, 2024.
- Olcina Pérez, Vicent. Els mallorquins/es de Sella. L’Arxiu de Sella. 2018.
P/d “els únics mallorquins/es que hi ha a Sella, són les cosines i nebods/es quan venen al poble de vacances o a les festes.”
Vicent Olcina