La Rapella de Rafael Pérez y Pérez

Spread the love

Rafael Pérez y Pérez (Quatretondeta, 1891-1984) va ser un prolífic escriptor que va publicar més de 160 novel·les de gènere anomenat “rosa”: històries romàntiques amb un esquema molt repetitiu però amb un enorme èxit, ja que foren llegides per milions de persones. Juntament a Corin Tellado, les històries d’aquest escritor tingueren un gran èxit entre les dones, mentre que les novel·letes de l’Oest de Marcial Lafuente Estefanía eren preferides pels homens. Era una literatura molt popular i en 1977 Pérez y Pérez havia venut més de 5 milions d’exemplars entre Espanya i Latinoamèrica.

Portada de la quarta edició de la novel·la, en 1955 (Ed. Juventut)
Portada de la quarta edició de la novel·la, en 1955 (Ed. Juventut)

Però tot i el seu èxit Rafael Pérez no es va desvincular mai de la seua terra, de qui va ser un gran defensor. Sempe que podia tornava a Quatretondeta, on es va retirar fins la seua mort als 93 anys. Per això la majoria de les seues obres transcorren en el món rural de la Muntanya d’Alacant. Els noms de molts protagonistes són valencians, sol utilitzar també expressions valencianes i, fins i tot, parla de pilota valenciana. No és estrany trobar delicioses descripcions de pobles, masos i paratges del nostre voltant, de vegades nomenant-los directament o amb noms figurats.

Portades de la primera edició (1933) i l'última (1982), en l'editorial Juventud.
Portades de la primera edició (1933) i l’última (1982), en l’editorial Juventud.

En 1933 va publicar la novel·la La Rapella, vàries vegades reeditada i guardonada amb el premi “Narciso Nores Salgado”. Val a dir que aquest topònim és, fins al que sabem, únic de Sella i Relleu. I que els seus protagonistes són una familia noble (el ducat de la Rapella) però arruinada, on l’hereu s’enamora d’una criada del poble. Un amor socialment impossible però que, com no podia ser d’altra manera, té un final feliç.

Distintes edicions de la novel·la. D'esquerra a dreta, Biblioteca Patria (Costa Rica), Diana (Mèxic) i Biblioteca Primor (Argentina).
Distintes edicions de la novel·la. D’esquerra a dreta, Biblioteca Patria (Costa Rica), Diana (Mèxic) i Biblioteca Primor (Argentina).

Els “senyorets” (així escrit originalment en la novel·la) viuen a un castell que culmina un poblet –anomenat La Rapella- de carrers empinats i amb un calvari amb vells xiprers que condueixen al castell.
La trama inevitablement recorda a la història dels Pons “senyorets de la Rapella”, una família poderosa, vinguda a menys i hui desapareguda del nostre poble. També les descripcions semblen una idealització de Sella i el seu terme.

Fàcilment Pérez i Pérez –asidu a finques com la Roqueta o Villa Serra- va recórrer a la realitat per imaginar aquesta singular novel·la d’amor.

El desaparegut mas de la Rapella dels Senyorets (Sella) cap a l'any 1999.
El desaparegut mas de la Rapella dels Senyorets (Sella) cap a l’any 1999.

Pablo Giménez Font