Clareta

… pronuncies el meu nom. Sense cridar però amb la força suficient per a que arribe als meus oïts. Gaire bé no hi ha vibracions alienes, el to és ferm, el só és projecta net. Sols dues síl·labes. I corro, corro […]

Diario de una mujer adúltera, de curt Leviant.
Com sempre, incapaç de resistir-me a la lectura de la contraportada… ací està el que posa:

Dos viejos amigos se reencuentran en la reunión de antiguos alumnos […]