És costum a la nostra cultura fer un regal, luxós o senzill, quan alguna persona complix anys. Fem regals als familiars, als estimats i, com no, als amics. Triar un regal per a un amic no és per a mi una tasca simple. A tu t’agrada tal cosa, però realment has de pensar si a ell/a li agradarà eixa mateixa cosa o una altra de ben diferent. Però bé, si realment és un/a amic o amiga coneixeràs bé els seus gustos i podràs triar allò que saps que li agrada tant. A pesar d’això sempre queda la tensió, el dubte de com reaccionarà quan ho veja, encara que sapies que el teu regal és una cosa que li agrada molt. Quan, amb les mans tremoloses, li dones el regal tan esperat i ell/a, també amb mans tremoloses, li lleva el paper de regal i el veu, tan sols esperes veure un somriure a la seua cara, o escoltar “moltes gràcies, m’agrada molt”. I eixa és la part del regal que et quedes tu, l’agraïment d’un amic.
Eixe seria un bon regal després de fer-ne tu un, un agraïment. Però he comprovat esta setmana que hi ha un regal millor. Quan vaig comprar aquell llibre sabia que li agradaria, sabia que feia temps que se’l volia llegir, i a més ella el volia en català!! Aquell llibre s’havia convertit en un dels de la seua llista de llibres obligats després de llegir-ne un altre del mateix autor. I encara que jo ho sabia sempre sorgia el dubte: i si ja li l’ha regalat algú? I si no li agrada que li regalen llibres? Però bé, li’l vaig comprar. El llibre va arribar a les seues mans 2 mesos després del seu aniversari (imprevistos…). Quan el va agafar i va notar el pes de les fulles va començar a emocionar-se i a xillar, i amb un gran nerviós li va llevar el paper de regal. “El joc de l’àngel” de Carlos Ruiz Zafón la saludava convidant-la a llegir hores i hores (doncs se’n necessiten moltes per a llegir-se’l). Va ser la primera vegada que ella va plorar d’alegria.
Pot haver un regal millor?
Espere que disfrutes del llibre!
About the author