Bylaia
Estava el mort dins el taüt, i feia
un fred de mil dimonis, diuen, i
tenia son i cansament, i veia
el mort a gust en el taüt i veia
el funerari i vellutat confort,
i ja pensava, com unes vacances,
aquell futur de muntonet de cendra,
una tovor, i es delità; i de sobte
mirà un costat i l’altre, i agafà
el mort i l’amagà sota la taula
i es va ficar en el taüt, feliç,
i la felicitat li donà al rostre
un complagut i arcaic color de cera
dins el caixó individual i còmode
Vicent Andrés Estellés, 44
Gran Laia, gran! Aquest home és fenomenal. Espere que el gaudisques. Per cert, igual editem noves samarretes d´” Assumiràs la veu d´un poble” fent la silueta del País Valencià a preu de crisi. XD. Perdona, la publicitat, però ho he cregut adient. Te´n regalaré una per destorbar, va…
Jejeje gràcies, però no cal, la compraré amb molt de gust! Ja saps que m’agrada.
La veritat és que és un home únic, gaudisc i ric com mai llegint els seus poemes. Gràcies Josep, per la recomanació i prestació.
About the author