Per fi les boires ens van abandonar (temporalment, doncs hui tornen a estar ací) i ens van permetre gaudir d’un luxós dia de sol amb el cel ben ras. Sessió d’escalada; l’arc a rebentar de cotxes i gent gaudint del bon dia, imatge que es repetirà d’ara en avant amb prou freqüència. Els ametlers florits omplin el camí d’anada i tornada, i també la mateixa zona. Quan estàs dalt d’una via d’escalada, mires avall i sembla que pots deixar-te caure damunt del llit blanc que s’estén sota els teus peus. El dia allarga, però no suficientment com per estar-hi tota la vesprada. Comença a enfosquir i a gelar i, fatigats, cal recollir i tornar cap al poble. El viatge de tornada és silenciós: l’esgotament es fa amb nosaltres, i decidim reposar suaument el cap sobre el seient, sense dir res més.
Per la nit toca ball. Primer a un bar, i a l’altre, per no patir fred i deixar córrer les hores parlant mentre tot es prepara per la festa. Entrem, i em toca “Alaska”. “Pegamoides” em troba i nyas! Xupito d’aigua. Cupido ens ha destinat a passar una nit absenta d’alcohol, o potser a sigut “Pegamoides”, que no tenia massa ganes de beure i me l’ha pegada.
Balls, riures, mirades, tristor, més beguda, més parelles, peus cansats, demà cal estudiar…cap a casa, ja està bé.
Esta nit les boires han esborrat el càlid dia anterior, doncs m’he alçat i des de la finestra veig el carrer mullat i puc sentir l’olor a terra banyada.
Un dia més, un dia menys.
About the author