Hi ha costums, i costums. Cada cultura té les seues, unes bones, altres pitjors, però no deixen de formar part de cada nació. Al nostre país tenim una hàbit molt conegut i practicat per tots, lleig i irrespectuós de vegades, risible d’altres. Parle dels rots o eructes, “l’expulsió amb soroll, per la boca, de gasos procedents de l’estómac”.
D’aquestos en podríem fer una catalogació, perquè abunden en varietat de soroll, llargària, olor, afinació, forma d’expulsió i posició bucal.
En primer lloc està el “rot típic”, eixe que el notes mentre et puja pel ventre i que aboques amb pura normalitat, obrint bé la boca perquè no es quede res dins i sentint com et tremola la gola mentre l’expulses. També estan els rots del tímids, que són els mateixos d’abans sense la fase d’expulsió. La gent modesta tanca la boca i apreta la gargamella per no deixar-lo eixir i tornar-lo cap endins. A aquesta gent cal dir-li que això es ben dolent, i que la ventositat eixirà encara que no ho vulguen, si no per la boca per un altre costat. Altres rots són els forçats, els que aquells més “machitos” i valents formen a propòsit per demostrar davant dels amics la seua gran habilitat: tirar-se eructes ben potents. Bé, una habilitat qüestionable, però que en teoria no deixa de ser-ho. Després estan els rots eterns, els que per molts que t’esforces no s’acaben, i també els rots excessivament pudents (doncs quasi tots ho són un poc), que provoquen el descontent i la molèstia dels que es troben al voltant de l'”eructador”. En canvi, hi ha els rots silenciosos, eixos que els endevines a la boca de la resta perquè els veus obrir-la i que no molesten ningú. Quant a les olors, n’existeixen de tot tipus, però els més bons són els d’aroma de paté, mortadel·la, xoriç o all i oli. Fan fàstic, i provoquen la sensació de tindre la boca podrida. A més, quan prens algun d’estos aliments, necessites expulsar gasos freqüentment i et quedes més sol que la una.
En definitiva, hi ha milers de rots i segur que a part dels catalogats cada u té el seu rot particular (fins i tot tinc un company que se’ls tira en fa sostingut, perfectament amb l’afinador a 442, i son pare recita mentre els expulsa). Encara que és una costum empallegosa, lletja i de mala educació a la vista de quasi tots la humanitat, és un dels hàbits més practicat per tots i fins i tot de vegades recomanable. Jo no rote massa, sóc més bé dels vergonyosos que els fan tornar cap a l’estómac mentre apreten bé la gola, però anime a tots aquells amb ganes d’eructar a que ho facen i reflexionen sobre la seua pròpia varietat “rotal”.
P.D: no sé si llegiràs açò, però si ho fas sabràs que ets tu qui m’ha inspirat a escriure l’entrada, els teus habituals rots, però sobretot l’últim, el de mortadel·la a l’hora del pati, que com em vas dir “és dels que t’agraden a tu, Laia”.
About the author