Feia temps que no ens trobàvem…

Feia temps que no ens trobàvem, si més no, d’eixa manera. Les absurdes relacions sentimentals, que han acabat la majoria convertint-se en pols, realment mai ens havien arribat a tancar a un món individual llunyà de tota gran amistat i tot col·lectivisme, reduint-nos a la vida en parella. Hauria sigut trist als 16 anys. A pesar dels “amiguets” sempre havia hagut un petit fil que ens unia i ens feia estar en contacte, principalment perquè quasi totes ens vem diàriament. En part done les gràcies de l’existència d’una escola,un  institut o un coservatori que ens han fet trobar-nos i més tard, tot i les nosters diferències, han mantés viva la flama que teníem en comú. 

Somriures, mirades de complicitat que et fan veure que l’altra sap què vols i què penses, problemes, llàgrimes, tant de pena com d’alegria, festa, hores d’estudi, música, molta música, platja, hores de paraules i paraules infinites i repetitives que escoltes o murmures, moments difícils… però sobretot unió. Una unió enorme que ve d’anys enrere i que sé que durarà per sempre.

L’any que ve cadascuna començarà una vida diferent, o no, però el que si que es cert és que ja no ens trobarem cada matí al banc de l’institut mentre ens saludem amb un badall, ni ens veurem als corridors del conservatori carregades d’intruments mentre llancem un  bes al vol que esperem que l’altra capture i guarde al cor. L’any que ve comença el que molts cataloguen com la bona vida: la vida universitària. Amb sort, algunes anirem a viure juntes i podrem compartir fins i tot estos nous moments. Però la majoria ens separarem temporalment: músiques, psicopedagogues (o logopedes o gestores o polítiques [t’has d’aclarir que d’ací tres mesos decidixes]), ingenieres, arquitectes, metgesses, filòlogues, periodistes, etc. La veritat és que serà difícil fer una bona unió entre estudis tan diferents.

A pesar de tot això, sé que eixa coseta que tenim dins i que ens ha unit, a algunes des de ben ben petites, i a la resta des que hem tingut la sort de coneixer-nos, no ens deixarà separar-nos mai i ens farà passar tants o més bons moments com hem passat fins ara. HO SÉ!

Feia temps que no ens trobàvem, si més no, d’eixa manera tan grata i sincera, curta, però grata i sincera.

Vos vull.