Gràcies amiga

Bylaia

Ens coneixem des de fa temps, i això implica conéixer-nos molt bé. Des de ben petites sempre juntes d’ací cap allà, moments que desgraciadament no recorde molt bé pel temps que ja ha passat des d’aleshores. Si que recorde que a menut ens confonien, i això que tampoc ens assemblàvem tant… Segurament era perquè sempre ens veien juntes. Fins i tot de més majors han seguit confonent-nos. I això que ara si que som ben diferents!! Tant per dins com per fora.

El temps i les circumstàncies van fer que poc a poc ens separàrem i la nostra relació fora menys intensa. Però sortosament compartíem (i compartim) aficions i això ens feia continuar ben a prop els dies que podíem estar-hi. Quan alguna tenia un problema sabia que allí estava l’altra per escoltar-la i consellar-li el que havia de fer i el que no, com havia dactuar i com no. Però tot això eren petits obstacles insignificants en les nostres vides que sempre acabaven resolent-se amb facilitat i alegria, i ens feien compartir bons somriures quan trobàvem la solució perfecta al dilema.

Però últimament sent que ens anem fent grans, que ja no som aquelles xiquetes que corrien d’un lloc a un altre. El temps ja ha passat i les nostres vides han anat evolucionant, amb els seus contratemps però també els seus meravellosos moments, alguns que hem compartit i altres que no, doncs cal dir que amb el temps anem fent-nos individualistes.

I sent que després de tot el que hem passat, la confiança s’ha esfumat temporalment per tonteries, estupideses com aquelles que ens preocupaven de petites; i em dol pensar-ho. Perquè després de tot, sempre ens hem tingut, i és un error creure que no pot continuar sent així. Perquè encara que cada vegada som més i més diferents, pense que continuem entenent-nos molt bé. I és que fa tants anys que ens coneixem, que hem vist com una i l’altra hem anat desenvolupant-nos. I tu em coneixes, i jo et conec. I saps que vull dir-te amb tot açò. Feia temps que no parlàvem, i havia una petita cosa cremant-me per dins quan ens veiem. Ja saps com sóc, saps que, a pesar del que m’agrada escriure, moltes vegades no trobe les paraules en el moment que les he de dir, i moltes vegades les trobe i no les dic fins que passa un temps, un temps potser massa llunyà. Trobe que les lletres són la meua major arma, la millor forma d’expressar-me que tinc. Espere que aquesta no siga eixa vegada en què no arribe a l’hora de dir les paraules que cal.

Només em queda donar-te les gràcies per tots eixos moments que hem passat juntes, que cada vegada que recorde ric; o per eixos moments que has fet que plorara perquè realment sabies que ho necessitava; o per aquells altres que m’has aconsellat, no t’he fet cas i me n’he adonat tard de que tenies raó. Gràcies per obrir-me els ulls quan m’ha fet falta, i per tancar-me’ls quan era millor somniar que observar la realitat.

Ja ho saps, t’estime.

7 Comments so far

AndreuPosted on11:01 pm - Feb 8, 2009

ja ha tornat ! 😉
http://eldivendres.blogspot.com

Vicent LluisPosted on9:58 am - Feb 9, 2009

Molt tendra demostració d´estima, com bé dius a mesura que ens fem grans les nostres relacions amb les persones van canviant, doncs cadascú seguix el seu camí. Però sempre ens queda aquella dolçor dels moments compartits i sens queda gravat a la retina tot allò que aquesta persona ha fet per nosaltres, però que moltes vegades no n´hem sigut conscient.
Segur que aquesta persona s´enorgulleix per tenir una amiga així.
Per cert, encara hi ha gent que vos confon, jeje.

ÀngelPosted on1:13 pm - Feb 9, 2009

el temps tot ho canvia i res perdona, veig totalment impossible estar al costat de algú en TOTS els moments necessaris, però no ha de ser massa tard per tornar a vells temps.

Aquests casos em recorden a sopars de classe de fin de curs, tots contents xarrant entre ells i notes com la gent et conta més coses de les que tú mai pensaries que tingueren eixa confiança en tú com per a contar-te, quan acaba la nit penses que hauries de fer més sovint eixes xarrades amb la gent, pero passa l’estiu/setmana santa/nadals, no es queda, no es truca, etc etc. Quan tornen les classes fa corte continuar una conversa que va començar fa prou setmanes i que potser l’altra persona no vullga continuar xD…

ÀngelsPosted on5:53 pm - Feb 9, 2009

m’agrada … Laia, es bonic es que escrius…
Coneixes persones, veus i sentiments que, amb el pas del temps, van quedant enrere, però que, sense saber massa be perque, resonen dins d’u, dins d’algun lloc on no sabria explicar…
Es cert que la gent ve i va, però sempre hi ha algú que, encara que passa el temps, encara que no parles amb ell/a, encara que estiga lluny, encara que ja s’haja oblidat “d’escriure”… sempre està ahi. Perque està al nostre cor, perque forma part de nosaltres, del que som… perque per molt temps que passe, quan tornes a parlar, quan tornes a escriure, quan tornes a trucar per telèfon, quan tornes a veure els seus ulls… sembla que el temps no ha passat.

laiaPosted on5:52 pm - Feb 13, 2009

ja ha tornat??no ho entenc
qui ets, Andreu??Només conec un Andreu, i crec que eixe no ets…

noeliaPosted on8:21 am - Feb 14, 2009

Laia, m’has deixat al·lucinada!!!…..eres tota una artista, de veritat. Saps?De vegades no cal seguir insistint en k tot marxe ba amb una persona o amb moltes, arribes a un punt k tens k coneixer atres coses, i trobaras a gent k t’ompiga fins eixe punt i gent k simplement estiga buida per dins, pero, jo pense k es important k siga aixina. A vegades es dur i no tens xk pedre a eixa persona, simplement les diferencies poden ajudar a complementarse uns a altres i aixo es lo emocionant!!!a viure i a coneixer i a aprendre i a de tot!!jejeje….pensa k eixa persona sempre t’estimara, pero no sempre tenim 5 anys i t’ho dic xk em x pasa molt paregut, i ho entenc perfectament!!!….i pots estar contenta k tens un comentari desde Milano, a les 8 del mati de un disabte i has fet k m’alse a escriure!!!ajajaj…..m’encantes xiketa, i ho saps!!!mooooolts petonets….i seguix aixina, dimoni! (xcert, sorry x les meues super faltes de ortografia!!)

laiaPosted on1:00 pm - Feb 14, 2009

Hola Noeliaa!!
Vaja, quin luxe, un comentari des d’Italia!!!!
Gràcies pel consell, tens raó en tot lo que has dit.
Com et va per ahi? Bueno espere que disfrutes mogolló, i que no tardes molt en tornar, que en el poble com poquets i quan falta uno es nota!!
Vinga xiqueta adéu, fins prompte!

olora la pluja

Gràcies amiga

Gràcies amiga

About the author