Mou masses de gent allà on va, i fins i tot quan està ben quiet al seu estat particular. Va d’ací cap allà parlant i aconsellant, dient què és el que s’ha de fer, quines coses són correctes i quines altres s’han d’eliminar de la societat actual, com si d’un déu es tractara. En definitiva, si més no, és la representació del cristià a la Terra.
Es tracta del Papa, màxima autoritat religiosa del cristianisme. Aquell que predica arreu del món i ens diu com hem de viure. Aquell que expressa la voluntat de Déu al nostre planeta, explicant a la humanitat quins són els desitjos del Nostre Senyor. Bé, del vostre, perquè jo no en tinc cap, de senyor. Si sumem totes les aportacions que cada Papa ha fet al món podem escriure un llibre sobre la vida i la cultura cristiana, sobre allò que els fidels han de fer a la Terra per guanyar-se el cel, per evitar anar a parar a l’infern i poder viure, després de mort, ben tranquil. Un poc contradictori, això de viure després de mort, però així ho diu al Testament. Entre tantes aportacions culturals estan algunes com aquella de estimar al company, al costat d’una altra com la de cremar o burlar aquells que no pensen com tu. Interessant contradicció.
L’última gran aportació sensata ha sigut la que fa uns dies va fer En Benedicte XVI a Camerun: l’ús dels preservatius no només no ajuda a evitar la transmissió de la sida, sinó que l’augmenta. Intel·ligent afirmació, sobretot a oïdes d’aquells països necessitats de mitjans de prevenció que eviten desgràcies com és la transmissió de la sida. Sumat a tot això i seguint amb la línia de la sexualitat, també ha reafirmat el Papa fa poc que l’Església continua mantenint la seua postura en contra de l’avortament, i aquesta ha patrocinat diverses campanyes publicitàries en què es fa veure que avortar és matar i s’apel·la fortament als sentiments de la gent, incrementant la sensació de culpabilitat de les suposades assassines: dones que interrompen el procés de l’embaràs. Com que vivim a una democràcia i totes les opinions són respectables, s’accepta la versió eclesiàstica i a més s’utilitza per a fer política: dreta i esquerra posen els seus punts de vista sobre la taula i breguen per decidir quin és el correcte.
Ara, l’única cosa que queda és que aquells que recolzen l’Església i segueixen el Papa allà on va, complisquen les obligacions del Seu Senyor, totes i cada una tal i com ell les mana, o més bé com el cap del Vaticà les expressa a la Terra. Entre altres tantes coses, que mantinguen relacions sexuals sense mitjans de prevenció i que no avorten per res del món. Potser d’ací uns anys ens trobem a un món superpoblat, o tal vegada no, doncs els morts de la sida podran contrarestar els naixements indesitjats.
