Les persones no són tan perilloses quan són dolentes com quan són estúpides. Sàndor Màrai
Que valentia la teua, quina gràcia tens per a fer-la sentir inferior. És increïble. Sempre tens les paraules necessàries per clavar-les on més li dol, per tocar-li l’ànima amb un fort cop de puny. Guardate-les, potser un dia les necessites. I no tornes a utilitzar-les els dies que et trobes sol per recordar-li a ella que és la culpable de tot el que et passa.
Aquesta vegada no ho aconseguiràs, et promet que no. Serà forta, i ensordirà les teues paraules que estan plenes d’odi i ràbia, i intentarà oblidar-les. Què t’ha fet mal? Ja ho sp,no cal que li ho recordes, però el seu egoisme, eixe que tu dius que té tan desenvolupat, li prohibieix fer-se mal a ella mateixa per acontentar-te a tu. I no cal que faces soroll cada vegada que passes al seu davant, no s’ha de moure per veure’t.
Inútil escriure’t açò? Segurament, però tant de bo t’arriben les paraules a través del vent.
