Són les 21:00 del 2 de juliol, i tant des de Sella com des d’Agost tractem d’omplir com podem el portaequipatge de l’autobús per endinsar-nos en una nova aventura, desconeguda per alguns, familiar per a altres: un viatge cap a Bao, un poble de la Catalunya Nord, molt proper a Perpinyà. Allà anem. Aleshores no ho sabíem, però ens quedaven 12 hores de viatge. 12 cansades hores d’intentar dormir i no poder, de buscar una bona postura al petit seient, 12 hores per arribar a Perpinyà i tractar de gaudir del poble fent un gran esforç, donat el cansament i la son, i unes quantes més per arribar a Bao, on ens esperava l’associació d’Aire Nou. Realment aleshores començava l’aventura: preparar els “llits” i les tendes d’acampada, adaptar-nos als horaris del nord (sopen a les 19:00!!), viure cada acte amb força, tractar de retenir cada instant, fer l’esforç de dormir poc, tocar, ballar, cantar, somriure, observar, beure, saborejar cada moment, riure fins no poder més, caminar, caure mort al llit, escoltar, conèixer, fer el “serril” (com a bons valencians “serrils” que som), compartir, sentir, etc. En definitiva, tot un cúmul de sentiments i sensacions que he viscut amb molta intensitat i diferents actes dels quals he gaudit al màxim, sentint una felicitat ben plena que cada vegada resulta més difícil d’aconseguir, com si fóra una xiqueta. Ha sigut un viatge únic, inoblidable, especial, i a més, molt significatiu per la causa: la unió i companyia dels nostres veïns del nord, dels catalans que més lluny tenim, i el contacte amb gent d’altres pobles no tan llunyans, com els companys d’Agost i Xixona. És en moments com aquests quan s’accentua el sentiment nacionalista i quan t’envaeixen les ganes de continuar lluitant, quan et sents, més que mai, del País.
Gràcies als que heu fet possible estos dies de goig, el tracte i la companyia han sigut fantàstics.