Meravelles d’Aitana: el Pi d’Agnon

On 31 Maig, 2012 by pauet
Spread the love
Recentment férem una exploració al mas d’Agnon, un espai molt especial del vessant sud d’Aitana on conflueixen, junt a les restes de la pròpia casa, els termes de Sella, Alcoleja i Confrides.

Mas d’Agnon, confluència dels termes de Sella, Confrides i Alcoleja 

Foren moltes les coses que trobàrem i intenses les sensacions viscudes allà dalt: albirant les vistes colpidores d’un Seguró sembrat de blat, la cara desconeguda de la Venta i l’antic camí reial o la magnificència del mas de la Torreta, amb el seu pou de neu amagat dins del pinar.

De tot això parlarem, potser, en un altra ocasió. Hui volem fer referència a la troballa d’un dels monuments vius més importants del migjorn d’Aitana: el Pi d’Agnon.

El flamejant i senyorial Pi d’Agnon
Amagatall de vida, les seues branques s’enlairen vora 30 metres
Un sorprenent creixement en espiral el fa, si cap, més encisador

Hui, recollit per un frondós i jove pinar de pi blanc, ha sobreviscut molts incendis i ha contemplat el canvi del paisatge de la Serra d’Aitana en pocs segles.
El Pí d’Agnon, és un pi pinyer (Pinus pinea) monumental i vell. Tan vell és que està morint com moren els grans arbres: a poc a poc. I de la seua edat ens deixa constància una fotografia de Leopoldo Soler y Pérez, el seu propietari, que pot datar-se de finals del segle XIX. Allí estava el gran pi, assenyalat com una fita d’Aitana, en el número pertanyent al 24 de setembre de 1927 de la revista La Esfera (Madrid). La seua grandària ja era com l’actual; però l’arbre, solitari, es mostrava amb tota la seua lluor. Quina pot ser, doncs, la seua edat?

La Esfera nº 716 (1927). Per altres fonts, sabem que la fotografía és anterior a 1900. Fotografia dels germans Soler y Pérez. Aleshores era un pi solitari, ja la presència d’arbres en  la serra era molt puntual.
Localitzar aquell arbre fotografiat fa més de 120 anys enrere era una tasca molt difícil. Però ho vam aconseguir!!! Trobar-lo encara viu, fou un regal que va omplir l’ànima dels excursionistes.

Testimoni del passat, monument a la vida
Abans parlàvem d’exploració. I açò no pretén ser gens pretenciós, sinó que volem utilitzar la paraula explorar en la seua concepció més pura: examinar minuciosament per trobar-hi el que hom desconeix. I això vam fer, omplir buits en el nostre mapa personal per descobrir noves meravelles d’Aitana.
P. Giménez

7 Responses to “Meravelles d’Aitana: el Pi d’Agnon”

  • Anonymous

    Interessant troballa

  • Anonymous

    IMPRESSIONANT!!!!!!

    França

  • Anonymous

    l'altre dia a la radio, van dir que cada vegada que puguerem, ens arrimarem aquest tipus d'arbres i ens abraçarem a ells. Alguns poden notar eixe traspas de vida i amor que tan sols creem que els humans ens poden donar. Saber aquestes coses com les del pi d'Agnon fa, espere, que s'apiguem estimar mes la natura.

    meravellosa troballa, m'alegre moltisim!!! Bouet dixit

  • Quina passada: caldria catal·logar-lo i protegir-lo, no? Crec que està bé no difondre exactament la seua ubicació. Una pregunta: teniu alguna conclusió sobre el topònim Agnon?

  • Hola Dani, la veritat és que cal un catàleg d'arbres monumentals (en sentit ample) d'Aitana. Hem de quedar per anar a veure el ginebre d'Enric Valor aquell que ens contares.
    Respecte al topònim, ja vam discutir un dia al teu blog la possibilitat de que el topònim provinguera d'un cognom morisc, "Damnon", que apareix a Confrides i a altres llocs. Fei fet, al llibre "La Senda de l'Èxode" apareix aquest cognom en varies ocasions. Per aquesta raó li ho plantejarem a Jaume Noguera i Josep Mas i lis va semblar possible la relació. Caldrá seguir indagant al respecte. Pablo

  • Jo pense que és possible! Damnon al 1510>Dannon al llarg del XVI>Dañon a la llista de morisquets de 1610>Dagnon segles posteriors, inclós apareix escrit d'Annon el mateix topònim (el teu mapa del XIX?) o Sagnon, com em vau comentar.
    Jo diria que estem davant d'un curiós cas de pervivència d'un antropònim morisc, potser motivat per la pervivència d'alguns morisquets després de l'expulsió a Penàguila que podrien haver mantingut viu el nom del lloc, en concret els germans Damnon, possiblement coincidents amb els fills dels Damnon d'Alcoleja, segons consta al document "capturats a Laguart".
    Us passaré tota la documentació que vaja trobant, val?

  • Anonymous

    Perfecte, gràcies! la veritat és que es tracta d'un dels topònims més singulars d'aitana…
    Pablo

Aneu a la barra d'eines