De botigues per aquella Sella de 1929…

On 31 Juliol, 2012 by pauet
Spread the love
Gràcies a la recerca feta per a l’exposició “Cent anys d’indústria i comerç a Sella”, hem pogut localitzar una informació prou completa sobre els comerços i les indústries que existien al nostre poble fa 83 anys. Es tracta de l’edició de 1929 del Anuario-Guía Comercial e Industrial de Alicante y su Provincia. En aquell any Sella disposava, segons la guia, de “1.605 habitantes de hecho y 1.915 de derecho” i a les pàgines que reproduïm més avall es registren un total de 39 “Comercios, Industrias y Profesiones”.

Primera plana de l’Anuari-Guia de 1929
El document, que hem trobat després de celebrada l’exposició, ens aporta una informació molt valuosa que enriqueix les dades de què disposavem fins el moment. Fet i fet, a efectes estadístics, podem trobar la distribució següent:

  • Botigues: 3
  • Depòsits d’abonaments: 5
  • Almàsseres: 2
  • Mestres d’obra: 2
  • Espardenyeria: 1
  • Banquer (prestamista): 1
  • Barberies: 4
  • Carnisseries: 2
  • Fusteries: 2
  • Fruits de la terra (entenem transport i manipulació): 6
  • Ferreries: 1
  • Panaderies: 3
  • Hostals: 2
  • Tabernes: 4
  • Menescal: 1
Amplieu les imatges

Aquesta nova informació ens permet gaudir d’una imatge fixa dels comerços, les indústries i professions de Sella. Molts d’aquests establiments els teniem localitzats, però d’altres suposen una veritable novetat, de manera que ara podem conéixer moltes activitats que convivien en un mateix moment del nostre passat i el nom de comerciants i altres professionals. Ara bé, encara resta la tasca de localitzar-les als carrers i fer un mapa similar al de l’exposició que hem comentat (voluntaris animeu-vos!).
Les lectures sobre l’economia local, el tipus de comerç, els oficis desapareguts o les famílies dominants poden ser molt variades. De moment ja podem completar una mica la imatge d’un poble que presentava aquest aspecte a finals de la dècada de 1920…

Panoràmica de Sella l’any 1928
Pablo Giménez

8 Responses to “De botigues per aquella Sella de 1929…”

  • No es veu¡¡¡

  • Anonymous

    Va, vingaaa….que estem expectants !!

    David

  • És extrany que no figuren els molins.

  • L'obrer Javier Mas era el besavi d'Angelet i José Carlos i Francisco Solbes pense que era l'avi matern de Rafelet i Vicent el Coronel.
    L'espardenyeria de Vicent Pallarés estava a la casa on Soriano exposa la casa antiga.
    La fusteria de Pedro Jordà sempre ha estat al carrer Quatre Cantons i la de Celestino Berenguer al mateix carrer on vivia l'avi de Vicen. Després el fill de Celestino, Juanito, la posar al carrer Jesús, 2.

  • Rectificació: La fusteria de Celestino Berenguer mai ha estat al carrer Quatre Cantons, sempre ho ha fet al carrer Jesús 2, la casa de Gregori Agulló, on van tindre que fer la finestra per poder serrar els taulons amb la máquina, ja que no hi cabien.

  • Eugenio Català, que era ferrer i manescal, va vindre de Benimantell i era el besavi de Pablo García el de la plaça.

  • Les abaceries (tendes) eren Juan Picó, Joan Fonda, i estava al carrerl'Om, 8, la casa de ara és de Salvador Palera. Vicente Rubio era el pare de Vicent el Cego i el comerç estava a la costereta el Cor, la casa de davant de l'arquitecte i Miguel Sebastià el tenia a la casa de la tia Mari Cermen, on també comerciava amb fruis de país i coïa pa que venia a la seua clentela, encara que el forn no era de les dimensions dels tradicionals com el de José Santamaría que encara està al mateix lloc, carrer Jesús, l8. El mateix passava amb el forn de Bautista Alemany (Batiste el Raconet) que junt a la seva germana Dolores comerciava la farina alhora que també feia pa en la casa que tenien al carrer València 3, al costat de Pep el Carnicer.

  • Miguel Sebastià a la seua casa, la de la tia Mari Carmen, també tenia un hostal, que junt al de José Ramón Orquin i Milagros Cerdà al carrer València, a la casa que encara es coneix com l'hostal, constituïen l'oferta hostalera del poble.

Aneu a la barra d'eines