El mestre Antonio Mora

Publicada el per
Spread the love

Aprofitant la recent tasca de documentació per a l’exposició “1920-1929, Sella en els inicis de la Modernitat”, el quart programa de l’Arxiu de la Memòria, a CabilóRàdio, està dedicat a la figura del mestre Antonio Mora Paredes.

Tot i que l’actual col·legi de Sella porta el seu nom, junt al d’Andrés Server, tots dos han caigut en l’oblit per a les generacions més joves. Molts de nosaltres no sabiem que don Antonio va portar endavant l’escola de xiquets de Sella durant uns 20 anys, on va arribar en l’estiu de 1926. Això el converteix en el mestre de varies generacions de xiquets, que hui el recorden amb estima.

Antonio Mora Paredes (1)
Antonio Mora, el segon per l’esquerra, en el col·legi d’Alacant anys després d’abandonar Sella. Font: Aparici (2009) (2)

Però no va ser només la seua llarga estada amb nosaltres allò que el fa rellevant; la importància de Mora també radica en que els seus mètodes d’ensenyament, vinculats a la Institución Libre de Enseñanza, representaren una autèntica revolució en una escola unitaria on convivien més de 70 xiquets de totes les edats en la mateixa aula.

Va promoure les excursions escolars, les exposicions de dibuixos, el teatre i també fou el fundador de la primera biblioteca de Sella

Com molts altres mestres de l’època, Mora va ser represaliat al acabar la Guerra Civil (1). Es va reincorporar al seu lloc de treball, però les coses ja no foren iguals i finalment va marxar a Alacant (al col·legi Generalisimo Franco, després Benalúa), on es va jubilar i va morir l’any 1978.

Per a fer el programa hem comptat amb una joia documental: els informes de Mora, escrits entre 1926 i 1934 i transcrits al llibre Benalua: una historia que contar (ECU editorial, 2009), de Moisés Aparici (2).

En el programa, comptem amb la participació de Vicent García Soriano en la veu de Antonio Mora i amb els testimonis aclaridors de Pepito Pérez Soler (El Llop); un antic alumne del mestre que ens relata la crònica d’aquella escola tan precària.

Per acabar, cal ressenyar novament el paper que don Antonio va tindre en la creació de la primera biblioteca de Sella. Només per això mereixeria algun recordatori en la nostra biblioteca publica, que viu hores baixes a causa de retallades injustificades.

Antonio Mora Paredes (2)
Antonio Mora (fill), nascut a Sella i també mestre com son pare, va pasar els primers anys de la seua vida junt a nosaltres. Font: Aparici (2009) (2)

Ara més que mai cal reivindicar l’espenta de gent com Antonio Mora, que en èpoques de màximes dificultats van traure endavant projectes com el d’una biblioteca amb més de 600 volums. En una època en la que els mestres cobraven una veritable misèria, el seu esforç va anar més enllà de les seues obligacions laborals: es tractava de compromís i de fortes conviccions. Paraules tan necessàries hui en dia

És per això que li volem dedicar aquest programa, fent extensible la dedicatòria als mestres, pilars bàsics d’una societat de ciutadans lliures.

Esperem que us agrade!

 

Per a saber-ne més:

(1) Archivo General de la Administración. Expediente de depuración de maestros nacionales SIG. 32/12301
(2) Aparici, M. (2009): C.P. Benalúa, una historia que contar. Alacant: ECU editorial, 345 pp. Google books. (Podreu trobar la totalitat dels informes escrits per Mora i més aspectes sobre la seua vida)
(3) Giménez, P. (2011): “José Pedro Soler: més enllà de les fronteres” en Llibre de Festes 2011. (La breu història d’un dels seus alumnes més brillants(
(4) Giménez, P. (2012): “Companya de Teatre Soler-Mas de Sella (1935)” en L’Arxiu, 25 d’agost de 2012 enllaç (Una referència a la participació de Mora en el teatre aficionat de Sella)