75 anys de l’exili espanyol

L’1 d’abril es va complir el 75 aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola. Però també 75 anys de la marxa forçada de molts republicans cap a altres territoris per temor a les represàlies del bàndol vencedor i del règim instaurat, el franquisme. Foren molts els països que reberen exiliats espanyols, però França va ser qui va acollir el gros de refugiats, al voltant de 470.000 persones.

El país veí es trobava immers des de 1930 en una forta crisis econòmica, la dreta reaccionaria -dominada per feixistes i xenòfobs- estava en augment i existia per gran part de la societat francesa certa repulsió cap als nouvinguts. Els exiliats espanyols van suposar un greu problema econòmic i polític per al govern francés, que ho va intentar solucionar fomentant la repatriació a Espanya o la re-emigració a tercers països com Argentina o Mèxic. Així que, entre els anys 1939 i 1940, un gran nombre de refugiats espanyols embarcaren per començar una nova vida lluny de la seua terra i dels seus familiars. Un llarg i dolorós desterrament que per a molts seria per a la resta de les seues vides. Alguns d’aquests bucs foren el Flandre (312 exiliats), Sinaia (1.599), Ipanema (900) o Mexique (2.067) direcció a Mèxic, Winnipeg (2.200) a Xile, Massilia a Argentina o el Stanbrook a Argelia.

El 25 de maig de 1939, des del port francés de Séte, en la província de Montpellier, va eixir el Sinaia, un buc amb 1599 persones, i el 13 de juny de 1939 entrà al port de Veracruz, a Méxic.

Quan es parla d’esdeveniments històrics significatius, com és en aquest cas la Guerra Civil i les seues conseqüències, la historiografia sempre ha deixat en un segon plànol el paper de la dona. Des de l’Arxiu, volem posar nom i cara a una dels milers de dones que tristament van ser protagonista d’aquest dramàtic episodi: Oliva Fernández Rodríguez.

Aquesta fou una de les refugiades que viatjava en el Sinaia i que va ser rebuda amb honors i els braços oberts pel poble mexicà. En la documentació d’Oliva, estreta al Portal de Moviments Migratoris Iberoamericans, posa que era una dona casada de 44 anys nascuda a Sella. No tenim més dades sobre ella, però segurament seria una víctima més de la guerra que va trobar refugi al nostre poble.

Per saber-ne més:

A la web de la Fundació Pablo Iglesias podem trobar el llistat de passatgers del buc Sinaia, del Méxique, del Ipanema  i del Stanbrook. Si piqueu damunt del nom de cada buc podeu veure aquest llistat.

Si voleu saber més sobre aquest tema, podeu veure el documental Sinaia, más allá del océano, realitzat l’any 2010 per Joan López Lloret. Aquesta pel•lícula reviu visualment la travessia del Sinaia per l’Atlàntic, però ara a través d’un buc de contenidors que avui fa la mateixa ruta. Pica ací per veure el tràiler.

De segur que el nom del buc Stanbrook està encara en la memòria de molts, ja que aquest va ser l’últim vaixell que va permetre la fugida cap a l’exili de molts republicans i  salpà des del port d’Alacant a les 23h de la nit del 28 de març de 1939, quan la guerra estava perduda, rumb a Orà. Podeu assabentar-vos de tots els detalls del viatge d’aquest vaixell amb el següent article de Juan Bautista Vilar, catedràtic d’Història Contemporània en la Universitat de Murcia: Guerra civil, éxodo y exilio. La aventura del “Stanbrook”, Alicante-Orán, marzo 1939.

Per a finalizar, en la següent web – http://www.operaciostanbrook.org/- podreu conèixer més coses de l’odissea viscuda pels passatgers del Stanbrook i els actes commemoratius que s’han dut a terme en aquest 75 aniversari.

Antonio Pérez Ortiz