La porta de la Torre del Palau

Publicada el per
Spread the love

Des de fa uns anys estem investigant al voltant d’aquesta mostra arquitectònica del Renaixement a Sella. Una joia del nostre passat que, malgrat tot, ha passat prou desapercebuda per a la majoria del poble. Ací van alguns dels resultats que hem obtingut amb l’esperança de què servisquen per valorar, en la seua veritable dimensió, la porta de la Torre del Palau baronal de Sella.

Amb forma d’arc de mig punt i grans carreus delicadament treballats, la porta es localitza en la cara de llevant de la Torre, en l’actual carrer de La Pau. Pertany a la base de l’edifici i, per tant, interpretem que també és la més antiga. Les investigacions dutes a terme per Vicent Olcina pareixen apuntar a anys pròxims a 1530-80 com a possible datació, tal i com ens informa el propi Vicent:

La torre de Sella la va fer construir Gaspar de Calatayud, que va ser el segon senyor de Sella entre 1530 i 1582, “lo qual dita torre de Cella lo dit don Gaspar Calatayu edifica en dita baronia per eser necessaria pera la defensio y custodia de aquesta y dels pobladors de la dita baronia” “que les obres velles y antigues fetes en dita torre al temps y quant lo dit don Gaspar Calatayu prengue la possesio de dita baronia de Cella”. Ho sabem per un document del 1583, a l’Arxiu del Regne de València, quan Hieromina Calatayud, filla de Gaspar i Joan de Calatayud i Alçamora signen la concòrdia i capitulacions per la baronia d’Agres i Sella, doncs Joan de Calatayud deixà en el seu testament, que l’hereu havia de ser home i que portés el cognom Calatayud.
Per un altre document en ARV “Relacio feta per experts del just valor de la tore de Cella” sabem la forma constructiva de la torre “de pedra picada a cal i canto i fusta com altres”; 800 lliures és el que Joan de Calatayud va haver de pagar-li a Hieromina per les obres (velles i noves) que havia realitzat el seu pare a la torre.

Actual carrer La Pau entre 1973 i 1979. Possiblement es tracta d'una fotografia de Mario Guillamón Vidal. Biblioteca Valenciana.
Actual carrer La Pau entre 1973 i 1979. Possiblement es tracta d’una fotografia de Mario Guillamón Vidal. Biblioteca Valenciana.

La memòria oral parla de la seua utilització com a presó, tal i com pareixen confirmar alguns documents del s. XIX com el diccionari de Madoz (1849), que diu “una torre también de canteria que sirve de cárcel, la cual es pequeña y poco ventilada”.

En algun moment indeterminat la porta va ser tapiada, i el fet que es trobe en un carreró molt estret dificulta que es puguen apreciar les seues veritables dimensions. Fet i fet, la porta sencera no es pot veure de front i cal posar-se de costat. Per això, des de l’Arxiu vam encomanar al pintor Joan Cazorla que la pintara amb el màxim realisme possible. El resultat ha estat sensacional…

cazorla_porta (1)[2]
La porta de la Torre, de Joan Cazorla (2014), és una aqüarel·la amb un detall impressionant, Encomanada per l’Arxiu, ens permet valorar les veritables dimensions de l’arc de mig punt (180º perfectes) i les 13 dovelles que el formen. Col·lecció particular.
Apunts de treball realitzats
Els apunts de treball realitzats per Joan Cazorla (2014), prova fefaent de que la seua aqüarel·la és una fidel reproducció de la realitat (per a major detall, feu clic a la imatge)

Posteriorment, Salvador Marcilla es va apuntar al repte i va fer unes reconstruccions fotogràfiques molt valuoses…

porta_salva_marcilla
Reconstrucció de la porta abans de cegar-se i escalonar la seua entrada, realitzada per Salva Marcilla (2014)

La base de la Torre presenta unes interessants marques de picapedrer (1), però l’arc conté grafits i pintures amb un significat que encara és un misteri.

A cada costat, es poden observar unes creus i un poc més avall les característiques marques produïdes des d’almenys la primera meitat del segle XX per l’afilament de les puntes de les trompes per part dels xiquets.

Detall en negatiu de la creu gravada en el carreu assenyalat al dibuix. A l'altre costat hi ha un altra pareguda.
Detall en negatiu de la creu gravada en el carreu assenyalat al dibuix. A l’altre costat hi ha un altra pareguda.

Però el principal misteri el trobem a les pintures roges situades en les dovelles 11 i 12. Jaume Soriano (Alfanhuí) ens va preparar unes imatges que permeten visualitzar-les prou bé, sense que encara trobem una explicació convincent sobre el seu significat. Experts en gliptografia (estudi dels grafits) com Pablo Rosser i, especialment, José Ignacio Barrera (2) (un dels principals experts nacionals) les han pogut veure i tal vegada en un futur puguen aportar alguna pista al voltant d’aquests símbols (especialment el superior, doncs els altres semblen números).

Pintures (amb color roig en la realitat) amb un significat encara per esbrinar. Imatge i tractament de Jaume Soriano

Finalment, un aspecte molt cridaner de l’arc és el desplaçament (cap avall i cap a fora) de la clau i la dovella nº 6. Es tracta del sector que major pressió rep en un arc i amb les dimensions d’aquest cal pensar en una força molt gran per tal de menejar uns carreus tan grans i tan comprimits. Una força que només pot provenir d’un terratrèmol. Per això (i atenent a altres evidències presents a les terres d’Aitana) plantegem la hipòtesi de què siga una evidència dels destructius terratrèmols de desembre de 1620 o juny de 1644 que tingueren l’epicentre en els voltants d’Alcoi. A la força provinent del sisme cal afegir la idea de què aquesta porta és una de les poques coses que, amb seguretat, ja existien per aquelles dates…

Que noves sorpreses ens oferiran les investigacions en curs?, esperem que amb aquests resultats inicials que ací us oferim, cada vegada que pugem pel carrer La Pau ens parem una estona a gaudir d’aquest tresor del nostre passat

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Pablo Giménez Font

 
Referències:
(1) Giménez, P. y Pérez Serrano, M.A. (2002) “Marcas de canteria en la Torre del Palau” El Cabiló nº 6
(2) http://elgrafitohistorico.wordpress.com/
(3) sobre les obres realitzades al carrer La Pau, veure https://elcabilo.com/larxiu/2013/02/16/noticies-de-larxiu-num-16-gener-de-2012/