Constructors de pous de neu
Qualsevol persona que s’haja arrimat a un pou de neu, com els que podem trobar de forma abundant a l’ombria d’Aitana, queda captivat per la profunditat assolida i la quantitat de pedra perfectament travada que encara manté sòlida l’estructura dels murs. Sense quasi cap tipus de ciment i cap mena de maquinària, els pous resulten obres d’enginieria rural sorprenents. Doncs bé, gràcies a la recerca documental portada a l’Arxiu de la Diputació d’Alacant, ara sabem qui i quan es va construir un dels dos últims pous d’Aitana.
Entre 1830 i 1840 l’emmagatzemament i venda de neu era un bon negoci, per la qual cosa el propietari dels masos de La Torreta i Sant Joaquim (Sant Xotxim) va decidir edificar-ne un pou al costat de cada mas. El de la Torreta encara el podem visitar, però el de Sant Xotxim va durar uns pocs anys abans d’abandonar-se i reaprofitar-se per a la construcció d’unes bodegues.
Als documents personals d’Eduardo Soler y Pérez, el seu propietari, podem llegir el següent:
POZO PARA LA NIEVE
Lo construyó D. Francisco Pons por los años de 1840. Hubo dos arregladores de piedra de Sella, se empleó alguna cal, se trajo de la Masia de la Cova una viga ó chásina para sostener el embigado. Trajeronla 50 hombres por la Hoya del Anohuer (Heredad de la Ermita*) y se mataron 2 borregos para su comida. Se recogió nieve por dos años, y luego se abandonó, por no remunerar (le hacia competencia el pozo de la Ermita?). En 1855 tenia aún tejado, luego se quitaron las vigas, que sirvieron para la bodega de la Heredad del Tercio
ADP. Eduardo Soler y Pérez, pp. 485-486.
*Quan parla de l’Ermita, es refereix al mas de La Torreta.
Cal imaginar-se a cinquanta homes arrossegant aquell gran arbre que faria de jàssera o biga mestra del sostre del pou, provinent dels pinars de la Cova. I també a aquells margeners fent créixer, des de les profunditats, les parets circulars del nou pou.
Quins serien els seus noms? De ben segur, es tractaria de famosos mestres picapedrers, responsables d’altres obres inèdites del nostre ric patrimoni de la pedra seca…
Pablo Giménez Font