La Serradora

Durant segles, la fusta que produïen les nostres muntanyes era un objecte molt apreciat. Es treia “madera” de Tagarina, Porxí o de l’Arc de forma manual, arrossegant troncs amb matxos pels “arrastraors de madera” que descendien abruptament pels vessants. Els troncs es venien als tractants de madera i la llenya per als forns de pa i per als forns ceràmics del Teular, els algepsars d’Orxeta o la fàbrica de la Robella.

Però part d’aquesta fusta s’utilitzava per a fer altres utensilis, com ara caixes per a transportar tomaques, llimes o cebes.

Això es fabricava a La Serraora, una xicoteta fàbrica que va funcionar, al costat de la carretera, als voltants de la dècada de 1950.

Molta gent hi va treballar a la Serreria: Celestino, Toni Elies, Nofre, Benigno… i altres joves -quasi xiquets- que començaren la seua vida laboral allí, com Pepet Garcia o Vicent Llorca…

Amb estes imatges volem recordar una d’aquestes indústries menudes que proliferaren a Sella durant la primera meitat del segle XX i que diversificaren l’activitat econòmica del poble. Malauradament, totes aquestes activitats anaren perdent-se davant el formidable creixement de ciutats com Alacant, Alcoi o Benidorm, que oferiren millors oportunitats laborals per als nostres joves. De tot això fa més de mig segle…

Pablo Giménez Font