La Serradora

On 23 novembre, 2017 by arxiver
Spread the love

Durant segles, la fusta que produïen les nostres muntanyes era un objecte molt apreciat. Es treia “madera” de Tagarina, Porxí o de l’Arc de forma manual, arrossegant troncs amb matxos pels “arrastraors de madera” que descendien abruptament pels vessants. Els troncs es venien als tractants de madera i la llenya per als forns de pa i per als forns ceràmics del Teular, els algepsars d’Orxeta o la fàbrica de la Robella.

Camió que transportava troncs de fusta creuat en la carretera, poc abans d’entrar al poble (Familia Cantó Berenguer – Arxiu de Sella)

Però part d’aquesta fusta s’utilitzava per a fer altres utensilis, com ara caixes per a transportar tomaques, llimes o cebes.

Interior de La Serradora a principis de 1960 (Familia Garcia Cantó – Arxiu de Sella)

Això es fabricava a La Serraora, una xicoteta fàbrica que va funcionar, al costat de la carretera, als voltants de la dècada de 1950.

A l’esquerra, la carretera i el carrer València, abans de constuir-se el mur i la Serradora a principis dels anys 1940 (Arxiu Municipal d’Alacant, Col·lecció fotogràfica de Francisco Sánchez). A la dreta, l’edifici de la Serradora en 1966 (fletxa roja)

Molta gent hi va treballar a la Serreria: Celestino, Toni Elies, Nofre, Benigno… i altres joves -quasi xiquets- que començaren la seua vida laboral allí, com Pepet Garcia o Vicent Llorca…

Any 1958 (Familia Garcia Cantó – Arxiu de Sella)

Maig de 1955 (Familia Soler – Arxiu de Sella)

Amb estes imatges volem recordar una d’aquestes indústries menudes que proliferaren a Sella durant la primera meitat del segle XX i que diversificaren l’activitat econòmica del poble. Malauradament, totes aquestes activitats anaren perdent-se davant el formidable creixement de ciutats com Alacant, Alcoi o Benidorm, que oferiren millors oportunitats laborals per als nostres joves. De tot això fa més de mig segle…

Juny de 1960 (Familia Garcia – Arxiu de Sella)

Pablo Giménez Font

3 Responses to “La Serradora”

  • José Jaime García Asensi

    De nou, gràcies per este nou article.

  • Amparo

    Ostres “la Serraora”!!!!
    Clar que me’n recorde d’eixa casa, però no funcionant com a serradora, sinó com antic garatge mecànic de Vicent.
    Allí passàvem moltes vesprades jugant quan eixiem d’escola. Concretament dins d’un cotxe, un Citroën 2CV tot rovellat, que devia estar abandonat. No teníem altra cosa… .
    Moltes gràcies per la vostra tasca.

Aneu a la barra d'eines