La riuada de 1919
El 30 de setembre de fa un segle, Sella va viure una de les riuades més importants del segle XX, encara que ja no queda memòria d’aquest succés.
La matinada d’aquell dia, unes pluges de caràcter torrencial descarregaren durant hores i van causar estralls a poblacions com Dénia, La Vila i Alacant, amb diverses víctimes mortals. Les ciutats costaneres quedaren aïllades per carretera, ferrocarril i telègraf. Però en Sella va ocórrer un fet extraordinari.
El Barranquet es va emportar tots els bancals i totes les hortes al seu pas, deixant grans acumulacions de pedra que transportava l’aigua, arrossegades dels runars de la Penya. Més avall, a la confluència del barranc de l’Arc i el riu de les Voltes, les aigües assoliren una altura mai vista.
Diario de Alicante, 1 d’octubre de 1919
Al molí de Baix hagueren d’obrir les portes perquè el riu passara per dins del molí, sortint l’aigua per les finestres i per la porta de darrere. Com que era de matinada i la crescuda fou sobtada, la família de moliners quedaren atrapats al pis de dalt, esperant que l’aigua no se’ls emportara amb la resta de l’edifici.
En fer-se de dia, tot el poble va eixir de les cases a veure la catàstrofe. I molts baixaren al molí pensant que el moliner i la seua família haurien mort ofegats.
En gener d’aquell any de 1919 havia nascut una xiqueta, anomenada Ramona, que viuria quasi cent anys i que va sobreviure aquella nit junt amb son pare i sa mare al pis de dalt del vell molí.
Quan plovia amb força, solia contar-me aquell succeït “de l’any que vaig nàixer”, ara fa un segle.
I jo ho apuntava en una llibreteta per no oblidar-ho, sense que s’adonara perquè no entenia eixa mania meua d’apuntar-ho tot.
A qui podrien interessar-li eixes històries de vells?
Pablo Giménez Font