Constuir un pantà

On 18 octubre, 2020 by arxiver
Spread the love

Totes les imatges pertanyen a treballadors de Sella (majoritàriament) i han sigut donades a l’Arxiu.

Deien que era una faena dura, però fou un treball, a prop de casa, que va permetre mantenir la població de Sella durant uns quants anys.
Quan es va inaugurar el nou pantà de La Vila, conegut amb el nom d’Amadòrio (un topònim desconegut per a la majoria) i finalitzaren les obres de la base militar americana al cim d’Aitana, al poble ja no hi havia quasi faena. El desenvolupament turístic de la costa i el creixement de les ciutats d’Alacant i Alcoi començaren a atraure a moltes famílies de Sella…
Però eixa és un altra història.

En 1947 s’iniciaren les esperades obres del nou pantà projectat en temps de la República. Una obra pública d’una magnitud mai coneguda a la comarca, que va requerir molts braços. Desenes de joves del poble, acostumats a la dura faena del camp, es dedicaren principalment a treballar a les pedreres del pantà (la partida de Les Llibes, hui submergida baix les aigües), situat a 10 km de Sella.

Per a baixar des de Sella, els més afortunats disposaven de bicicleta, altres aprofitaven “la Unió” i alguns havien d’anar a peu. El pantà va tancar comportes en 1957, déu anys després. A la Vila es va construir un
poble per als treballadors, molts dels quals vingueren de Castella i Andalusia. La resta eren dels pobles del voltant.

Tots treballaven per a OSEPSA, l’empresa concessionària i afirmaven, amb mig somriure, que el pantà tenia “molta terra i poc ciment”: “els camions entraven carregats de sacs de ciment… i eixien carregats de sacs de ciment”.
Les obres obligaren a construir una nova carretera als peus de la serra d’Orxeta, ja que l’antiga quedava submergida per les aigües. Mentre s’acabava la presa, altres treballadors construïen un imponent pont a Orxeta.

El pont d’Orxeta en construcció a la dècada de 1950. Erròniament s’ha considerat que aquest pont és de dates anteriors, però la seua construcció està vinculada a la del pantà. Fotografia de Rosi Alemany

Hui l’Amadòrio, amb més de 60 anys, presenta alguns problemes estructurals que requereixen costoses obres de rehabilitació. Però, indubtablement, és una obra fonamental per entendre el desenvolupament de La Marina durant la segona meitat del segle XX. Visitar la presa i les infraestructures que encara queden vinculades a la seua construcció resulta ben interessant. Junt als escuts de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el cos d’enginyers trobem el deixant anònim de centenars de treballadors que feren possible aquest pantà.

El pantà fou inaugurat el 17 de juny de 1956 (Fotografía de Rosi Alemany)

Pablo Giménez Font

One Response to “Constuir un pantà”

  • Amparo

    Interessant resenya i inestimables fotos, en elles puc reconèixer, entre altes, a mon tio Pep, germà de ma mare ( en la segona foto) i a mon tio Toni el moliner, marit de ma tia Teresa ( tercera foto)
    Enhorabona per la faena que feu!!!

Aneu a la barra d'eines