El molí de Dalt

On 22 novembre, 2020 by arxiver
Spread the love

Una de les imatges més valuoses del fons fotogràfic J.B. Espasa (donat a l’Arxiu per la família a 2013) és aquesta en la que apareix el Molí de Dalt amb el seu aspecte previ a les reformes realitzades en 1940.

EL Molí de Dalt. Arxiu de Sella. Fons Espasa (1928)

Situat en el riu de Les Voltes i abastit per la séquia del molí, que trobem al costat del pont vell, les ruïnes d’aquest molí representen una manifestació important del nostre patrimoni industrial, tot i el seu deplorable estat de conservació.

El molí l’any 2013 (Arxiu de Sella)

Encara no coneixem l’origen del molí (a l’Arxiu tenim diferents hipòtesis), però en 1813 sabem que Vicent Cerdà pagava 2 lliures per un molí fariner “en la partida del Moreral” (1). Aquesta partida és, precisament, on es situa aquest molí que va ser adquirit per Álvaro Garcia anys després de tornar dels Estats Units. Com va ocórrer al molí de Baix, va ser modernitzat amb nova maquinària i electrificat, adquirint l’aspecte actual. Als anys 1950 es va dedicar també a la cria de porcs, fins que va ser adquirit per un estranger que finalment el va abandonar.

Interior del molí (any 2020)

Des d’aleshores ha estat, progressivament, envaït per la vegetació del riu i actualment és un lloc molt perillós pel risc de despreniments. Entre les poques coses que sobreviuen als enderrocs destaquen unes moles catalanes i altres franceses. Aquestes últimes, fabricades per la Grande Société Meulière, es distribuïren per tota Europa gràcies al desenvolupament del ferrocarril. A Sella hagueren d’arribar amb carro, tot i pesar tones. Són moles de materials silicis, molt durs i resistents.

Moles de La Ferté sous Jouarre (França). En 1789, 3000 persones treballaven en aquesta població fabricant moles i en 1880 s’exportaren 20.000 moles per a tot el món. Font

Des de l’Arxiu estem recopilant tota la informació d’aquest molí per poder oferir, algun dia, una història més completa sobre aquesta magnífica fàbrica de farina.

(1). Arxiu Històric Provincial d’Alacant. HB-787. “Libro Maestro de los enfiteutas de Penáguila con nota de las enajenaciones. Cabreve 1760”, f. 110.

Pablo Giménez (agraïments a Albert Rubio i Jaume Soriano)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aneu a la barra d'eines