L’escorxador (II)

Com ja vaig indicar en el meu escrit L’Escorxador I publicat en el programa de les festes de l’any 2019, les obres del mateix van concloure a l’acabament de l’any 1929 i el cobrament de la taxa per la seua utilització va ser adjudicat, mitjançant subhasta pública, a José Orquín Soler. L’import d’aquesta taxa havia sigut aprovat el 13 de desembre de 1927, abans de la finalització de les obres i tenia validesa fins l’any 1932.
La corporació municipal, ja republicana, sorgida de les eleccions celebrades el 31 de maig de 1931, presidida per l’alcalde electe Pedro Ferrer Catalá, es va estrenar impugnant el nomenament del citat José Orquín com a regidor pertanyent a la candidatura d’esquerres, que s’havia presentat, al•legant que era contractista del servei de recaptació de les taxes que es cobraven per «Derechos de degüello en el matadero» i del «Impuesto sobre carnes frescas y saladas», davant de la qual cosa, el Sr. Orquín, va presentar una escriptura pública datada el 9 d’abril de 1931, atorgada davant del notari de la Vila Joiosa en José Valor Amorós, per la que traspassava el contracte a Salvador García Solbes, veí de Sella, cosa que va fer que la impugnació no prosperara.
Arribats a este punt, pense que seria interessant explicar en què consistien les subhastes i com es desenrotllaven.
Al principi de tots el anys, o el mes desembre anterior, l’Ajuntament treia en subhasta pública, tots els arbitris i les taxes que eren de la seua incumbència, i a les mateixes podien concórrer tots els que ho desitjaren, sempre que foren veïns del poble i que, en el cas que se li concedira, depositara la corresponent fiança. Se celebraven, generalment, un diumenge de matí i quasi sempre presidides pel primer tinent d’alcalde, ajudat per un altre regidor i assistits pel secretari de l’ajuntament, els quals procedien a obrir les pliques i a efectuar l’escrutini.
Per a entendre el desenrotllament d’estes subhastes pose com exemple el plenari celebrat el 14 de gener de 1932, en el qual es va donar compte del resultat de les celebrades els dies 26 i 28 de desembre de 1931, que era vàlida per els anys 1932 i 1933. La primera,que es va celebrar a les 9 hores del día 26, era la de «Pesos y medidas obligatorias», per a la que van haver-hi dues ofertes: una de Vicente Cantó Giner de 6.228’40 pessetes i una altra d’Andrés Giner Buades, que va licitar 6.288’88 pessetes, al qual se li va adjudicar. A les 10 hores del mateix dia es va subhastar la «Taxa sobre llocs públics»que va quedar deserta i després d’haver aplicat una rebaixa del 10%, es va tornar a subhastar el dia 29 i se li va adjudicar a José María Jordá Alemany per 361 pessetes. La tercera, que era la de «Bebidas espirituosas, espumosas y alcohólicas», es va celebrar a les 11 hores, amb una plica de Vicente Cantó Giner de 7.565’41 pessetes i una altra de Jose Mª Jordá Alemany de 7.598’88, que va ser la que es va adjudicar. La de «Derechos de degüello en el matadero» es va celebrar a les 10 hores del dia 28 i es van fer dues proposicions: una signada per Ramón Orquín Soler de 2.000 pessetes i l’altra presentada per José Mayor Sebastiá de 1.400’20 pessetes, per la qual cosa se li va atorgar al primer. La darrera subhasta que es va fer a les 11 hores del mateix dia 28, era la de «Impuestos sobre carnes frescas y saladas», sols va tindre una licitació corresponent a Ramón Orquín que va licitar 4.980 pessetes i se li va adjudicar.
Era requisit ineludible que tots els licitadors foren veïns de la localitat, cosa que es complia, per lo qual la subhasta va ser declarada vàlida. Els adjudicataris van fer una petició verbal manifestant que, ja que la concesió tenia un termini de dos anys, el depòsit de la corresponent fiança es fera anualment donada la seua quantia, a la qual cosa l’Ajuntament va accedir. La fiança depositada pels drets de l’escorxador va ser de 100 pessetes.

L’escorxador anava funcionant i complint l’objectiu pel que s’havia construït, i en juliol de 1932 el regidor José Orquín va proposar ampliar-lo construint un corral on poder tancar els animals abans de sacrificar-los. La proposta que va ser aprovada per unanimitat, però les obres no es feien, per la qual cosa el mateix regidor, en el mes de novembre, va reiterar la petició i va exigir el compliment de l’acord. Li van donar la raó i van delegar en l’Alcalde la contractació de les obres, les quals van anar ajornant-se fins el mes d’agost de 1934 en que, a instàncies del Inspector Veterinari i per poder reglamentar el servei, era imprescindible la construcció del corral, a més d’altres obres, que van finalitzar en desembre de 1934 i li van pagar al constructor Frco. Javier Mas Solbes 499’90 pessetes a més de reconèixer un deute de 182,25 pessetes al transportista Pedro Seva Ferrer.
La normalitat en el funcionament es va veure interrompuda quan el 12 de desembre de 1936 es va suprimir la subhasta i per tant la taxa que gravava la utilització de l’escorxador, i es va acordar incloure la quantitat que es deixava de recaptar en el «Repartimiento General de Utilidades», la qual cosa va tindre que ser anul•lada el 15 d’abril de 1937 al prorrogar-se el pressupost de 1936, i va tornar a ser suprimida el 24 de novembre de 1937 al ser aprovat el pressupost de l’any 1938.
També, a proposta de José Orquín, en juny de 1937 es va aprovar la instal•lació d’una aixeta d’aigua que servira per ajudar a la neteja i al sanejament del local.
En la sessió plenària del 30 de juliol de 1938 el protagonista va ser l’escorxador per un ofici del sindicat U.G.T. referent al repartiment de blat, arròs i carn, i després del corresponent debat, es va prendre l’acord següent: «que se pese la carne en el Matadero Público, y después de ser racionada al vecindario, se compruebe concienzudamente, si verdaderamente la cantidad de carne ha sido distribuída equitativamente, con objeto de que en lo sucesivo no se produzcan quejas sobre este particular».
Finalitzada la guerra i abolida la República, la primera sessió que va celebrar l’Ajuntament va ser el 20 de maig de 1939 (Año de la Victoria) en la qual va ser llegit un ofici del Governador Civil nomenant nou alcalde a Juan Ferrer Sebastiá i al regidor Juan Berenguer Estarlich, que junt al secretari eren els únics responsables municipals.
Una de les primeres decisions de la nova corporació va ser la de aplicar el pressupost que s’havia aprovat l’any 1936, cosa que va fer que les taxes de l’escorxador tornaren a estar vigents, encara que administrades directament per l’Ajuntament i van continuar funcionant així fins a l’any 1940 en que, novament, es convoca la subhasta, però al quedar deserta va tornar a aplicar-se la l’administració directa.
El 3 d’abril de 1940 és designat nou alcalde. José Miguel Sebastiá Cerdá i el 3 d’agost de 1941 és anomenat Inspector Veterinari responsable de l’escorxador, al veterinari de Relleu D. José Senabre Javaloyes.
El 28 d’octubre de 1950, estant d’alcalde Pedro Seva Ferrer, tornen a convocar-se les subhastes dels arbitris, que van quedar desertes. El mateix va passar en les convocatòries dels anys 1952 i 1953 i l’ajuntament va tindre que continuar amb la gestió directa.
En el pressupost de l’any 1955 figura una partida de 10.000 pessetes destina a reparació d’obres municipals, entre les que s’inclou l’escorxador, a més del llavador, el rellotge i l’ajuntament. Poquet es podia fer amb eixa quantitat i segurament no es faria res, ja que al acabament de l’any 1956 es torna a parlar de la reparació de l’escorxador, es declaren les obres d’urgència i el 29 de desembre s’informa que les obres ja s’han fet per l’obrer Vicent Mas Soler i per un import de 4.500 pessetes. Però estes obres no solucionaven les carències, per la qual cosa, el 26 d’octubre de 1957, tornen a aprovar-se, amb caràcter d’urgència, noves obres per un total de 3.000 pessetes atorgades al mateix obrer. També, en el pleno del 28 de desembre de 1957 es comunica que se li han pagat 153’30 pessetes a Santiago Tito, de la Vila, en concepte de material per reparar la conducció d’aigua potable.
El 19 de juliol de 1962 cessa l’alcalde Pedro Seva Ferrer i l’ajuntament passa a estar presidit per Antonio Agulló Cerdá.
En el plenari celebrat el 26 d’octubre de 1963 es pren l’acort següent: «Se acuerda por unanimidad facultar a la Presidencia i a la Comisión de Obras Públicas para que proceda a la reparación immediata de los desperfectos o anomalías que existan en el matadero municipal»

El 30 de març de 1964 l’ajuntament va acordar sol•licitar al Ministeri de la Governació la modificació de les ordenances municipals, entre les que s’incloïa la de dret de degollament en l’escorxador municipal. Autoritzada la modificació, el 15 d’abril de 1964 es van aprovar les ordenances i les tarifes sobre els serveis de l’escorxador i prèvia la corresponen deliberació es va acordar aplicar el tipus màxim de les tarifes, considerant les característiques del terme municipal i la riquesa en general. La aprovació definitiva es va produir el 27 de juny de 1964 i tot seguit es van incloure en el pressupost.
L’escorxador continuava funcionant i s’anaven fent les reparacions imprescindibles, però tenia moltes carències, per la qual cosa, la corporació en la sessió celebrada el 28 d’octubre de 1967 va prendre el següent acord: «Igualmente se acuerda por unanimidad requerir al Sr. Inspector Municipal Veterinario, D. Escanciano Pérez, para que proceda a efectuar una visita de inspección y ordenación de la matanza en el Matadero Municipal de esta villa, para procurar acondicionar a dicho local de las condiciones sanitarias oportunas».

El 19 de febrer de 1969, en el pleno es va llegir un ofici del Governador Civil datat el dia 14, per el qual era cessat l’alcalde Antonio Agulló i es nomena per a presidir l’ajuntament a Ángel Sebastiá Cerdá. Este alcalde va ser substituït, el 26 de juny de 1974, per Alfredo Cantó Berenguer, el qual va ocupar el càrrec fins el 17 de juliol de 1974, que va ser nomenat José Cantó García.

En la sessió del 29 d’octubre de 1979 es va llegir un escrit de l’il•lustríssim Senyor Cap Provincial de Producció Animal, Delegació d’Alacant, datat el dia 23 en el que manifesta: «Habiéndose girado visita de inspección al Matadero Municipal el dia 18 de los corrientes y encontrándose en buenas condiciones de uso, queda autorizado para la recepción de expediciones porcinas con destino a sacrificio» La corporació es va donar per assabentada i conforme.
En la mateixa sessió es va acordar «Proceder a la rectificación e imposición de las ordenanzas fiscales.» que afecten els serveix de l’escorxador i els transport de carn. En esta modificació es van fixar unes quantitats anuals que el any 1984 va ser de dues carnisseries a 20.000 pessetes i una 15.000; per l’any 1985 van ser 22.000 i 16.000 pessetes i el 1986 eren 25.000 i 16.000 pessetes.
Celebrades eleccions municipals el mes de juny de 1987, el dia 30 de es va produir el canvi d’alcalde pel qual José Cantó García va ser substituït per Salvador García Cerdá.
Va continuar mantenint-se el pagament únic anual per el servei de l’escorxador i per el transport de carn, però únicament per dues carnisseries, sent el import per a l’any 1988 de 20.000 pessetes, 21.000 l’any 1989, 22.000 en 1990 i 25.000 l’any 1991. Estos augments es produïen per que els veterinaris i els responsables de la sanitat, no cessaven de sol•licitar millores, de tal envergadura, que no es podien assumir per l’ajuntament i s’anaven fent xicotetes reparacions per a tractar de pal•liar la situació.
Més mal que bé l’escorxador va seguir funcionant i complint el seu paper fins l’estiu de 1991 i de l’acta de la sessió plenària celebrada el dia 30 d’agost copie el punt següent: «Asimismo se da cuenta de la recepción del acta de inspección del veterinario titular de la plaza, sobre las condiciones en que se encuentra el matadero municipal, en el que se señalan múltiples deficencias, así como de la instrucción verbal que ha hecho la Consellería de Sanidad, de proceder en breve al cierre de la instalación.»
Esta informació ja va disparar totes les alarmes i va fer que anaren assimilant el fet del tancament de l’escorxador més prompte que tard, sensació que va anar consolidant-se quan en la sessió del 27 de setembre de 1991, en el punt 6 de l’ordre del día, titulat:»Información visita del Director de Salud Comunitaria de la Marina Baja» el regidor Vicente Llorca Asensi va informar que el passat dia 16 va visitar l’ajuntament el Director de Salut Comunitària, el qual va inspeccionar el depòsit d’aigua potable, la font de l’Alcàntara i l’escorxador municipal i que de estes visites es deduïx la necessitat de tancament immediat de l’escorxador per no tindre instal•lacions adequades que complisquen les normes higienicosanitàries exigides en la vigent normativa del sector. No obstant això, estava prevista una pròxima reunió dels ajuntaments de la comarca afectats per esta situació, amb la finalitat d’estudiar les possibles solucions que puguen donar-se a esta qüestió.

El problema s’anava precipitant inexorablement i en el plenari del 25 d’octubre de 1991, el secretari informa de l’escrit de la directora general de Consum, en el que assenyala que a partir del dia 11 de novembre, quedava interromput, de forma preventiva, el servei d’inspecció i autorització sanitària de les carns realitzades per el veterinari oficial de salut pública en l’escorxador de Sella, fins que s’esmenen les deficiències observades. Després de debatre la situació, la corporació va arribar a la conclusió de que per poder complir la normativa, caldria efectuar una inversió impossible d’assumir per l’Ajuntament, màxim si es contempla el volum d’activitat que es desenrotlla. L’alcalde proposa comunicar esta incapacitat econòmica a la Conselleria i sol•licitar l’ajuda necessària, i en el cas de no ser atesos, no es podrà evitar el tancament.
Va indicar l’alcalde que calia comunicar la situació als carnissers de la localitat, informar-los de que a partir d’eixa data, el dia 11 de novembre de 1991, es tancaria l’escorxador, a fi d’evitar alguna possible il•legalitat.
En la sessió plenària celebrada el 29 de novembre, es va llegir l’acta d’inspecció signada pel veterinari titular de la plaça el dia 12 d’eixe mes, per la qual comunicava que quedava suprimit, des d’eixa data, el servei d’inspecció i autorització sanitària de l’escorxador municipal de Sella com a conseqüència de la seua clausura.
L’edifici va ser habilitat com a magatzem municipal i des de llavors s’ha utilitzat com a tal, encara que cal destacar que s’ha construït un edifici nou, però, ara per ara, se li està donant el mateix ús.

Salvador García Cerdà.