Isabel Sellés Garcia, la tia “Isabel del Cego”

Isabel Sellés Garcia, la tia “Isabel del Cego” (1882-1970)
No hem trobat tanta unanimitat en valorar les virtuts d’una persona com en el cas d’aquesta dona màgica, que va acompanyar a generacions de sellards i sellardes en el seu naixement i en la seua mort
La tia Isabel, durant moltes dècades, sempre va estar disponible per a qui la necessitara.
Era la comare que atenia els parts, ajudant a nàixer centenars de criatures. Però també va ser l’encarregada d’acompanyar molta gent en els últims moments, amortallar-la i resar-li les primeres lletanies.

Jesús Soler va deixar escrit un bonic homenatge a la seua figura: “En su rostro sereno donde relumbran sus hermosos ojos azules (los ojos es lo único invariable de las personas) nunca pudieron traslucirse sus estados de ánimo, pues su recio temperamento estaba por encima de los vaivenes, penas y alegrías, inherentes a todo ser humano” [1].
La tia Isabel, durant la seua llarga vida i de forma altruista, va servir als veïns d’un poble on es neixia i es moria a les cases. El seu servici a la comunitat la van fer mereixedora d’un gran respecte i estima per part de tota Sella.
Encara hui sents parlar d’ella amb devoció, com si es tractara d’una veritable santa. Ho vam poder comprovar quan seleccionarem la seua figura com a representant de Sella en l’exposició “Dónes de la Marina Baixa” realitzada per l’ajuntament de l’Alfàs del Pi en 2020.

Si tens alguna cosa a contar-nos sobre la tia Isabel, no deixes de fer-ho per escrit (larxiusella@gmail.com) o en persona a alguns dels membres de l’Arxiu. Així incrementarem el coneixement sobre aquest personatge fonamental del segle XX a Sella i mantindrem viva la seua memòria.

Pablo Giménez Font

Notes:

[1]: Soler, J. (1992): “La tia Isabel del Sego”, Sella. Festes en honor a la Divina Aurora, 1992.