Notícies de l’Arxiu, núm 53

On 31 desembre, 2021 by arxiver
Spread the love

2021, malgrat tot, ha estat un gran any per a l’Arxiu. Hem fet 10 anys i hem avançat molt en la classificació dels documents, incorporant també noves col·leccions i fons documentals. A banda, hem fet una tasca de difussió mitjançant aquest blog i, alhora, el nostre perfil a Facebook. Per a que quede constància en el nostre anuari, posem ací aquelles entrades de la xarxa social que no tenien a veure amb escrits al blog. La majoria provenen de la nostra Fototeca.

Dècada de 1970. Una xiqueta camina pel Barranquet, l’eixida oriental del poble de Sella i antic camí reial que portava a la vall de Guadalest.
Cap a 1987 este camí es va unir amb la CV-770 amb la construcció del “Desvio” o “Carretera Nova”. A l’esquerra un cartell diu “Prohibido echar escombros”
(Fototeca de l’Arxiu de Sella)
Estiu de 1960. La Font Major abans de fer-se l’actual carretera d’accés.
El toll es trobava enfonsat en el riu i només era accesible per als regants i per als pocs banystes que coneixien la seua existència.
(Font: Fototeca de l’Arxiu. Fons J. Ibáñez Cerdá)
Guitarró de “Jaume Concoria” (finals del segle XIX – principis del XX).
Els Concoria (o Concòrdia) són una família (tant hòmens com dones) estretament vinculada a la història d’aquest cant, que comença a la seua casa del carrer l’Àngel.
Jaume va ser un dels personatges més importants de l’Aurora durant dècades.
(Fotografia de 2003. L’instrument pertany a la família)
Andrés Server i Antonio Mora tornen a les aules.
Quan es va crear el Grupo Escolar Server-Mora, a la dècada de 1960, es van penjar estos dos quadres amb les imatges dels mestres estimats.
Hui tornen a presidir aquelles antigues aules, ara ocupades pels llibres de la biblioteca José Ibáñez Cerdà i els fons de l’Arxiu.
Els quadres pertanyen al CRA Sella-Orxeta-Relleu i han estat penjats per Joan Rubio. Moltes gràcies!
Un dia de mona al “corral de l’escaldaor”, dalt de l’Alcàntera. Dècada de 1950.
(Fototeca de l’Arxiu de Sella)
No hay ninguna descripción de la foto disponible.
Busquem informació sobre Vicent Sellés Mayor, nascut a Alacant i fill de Juan Sellès i Maria Mayor, de Sella. Vicent va morir al camp de concentració de Buchenwald en 1945.
(Gràcies a José Juan Seva per l’avís i a Aquil·les Rubio per la investigació). Copiem la informació compartida de la pàgina Deportats de l’Alacantí als camps nazis: L’11 d’abril de 1945, tal dia com hui, era alliberat el camp de concentració de Buchenwald. L’únic veí d’Alacant que va ser deportat a aquest camp va ser Vicent Sellès Mayor; nascut el 3 de setembre de 1921 al número 12 del carrer Agatángelo de nostra ciutat d’Alacant, era fill de Juan i de Maria, provinents de Sella i jornalers. De Sellès no tenim, encara, cap referència sobre la seua participació en la Guerra Civil o en alguna de les organitzacions republicanes; tampoc en tenim cap referència sobre la seua estada a algun camp de concentració francés. De moment no en sabem com va arribar a França, si abans o després de la Guerra Civil, i només el tenim localitzat en 1944 al poblet de Roissiat-Courmangoux, al Departament d’Ain, al nord de Lió i prop de la frontera amb Suïssa. Les fonts l’identifiquen com a ciutadà francés, naturalització molt probablement causada pel seu matrimoni amb Ivonne. Sellès va ser detingut per les forces de seguretat nazis i traslladat a Compiègne, des d’on va eixir en un comboi el 12 de maig de 1944 cap a Buchenwald, on va arribar dos dies després i identificat amb el número 49838. Tot i que en aquell comboi, format per 2073 deportats, només la meitat eren resistents i l’altra meitat víctimes de ràtzies de represàlia, presos de dret comú o refactaris al Servei de Treball Obligatori nazi, Vicent Sellés va ser ingressat com a pres polític, amb el corresponent triangle roig, i després reconegut com a resistent francés per les autoritats de postguerra. Sellès va morir el 9 de gener de 1945 a Buchenwald, segons els informes del camp a causa d’una meningitis, si bé aquesta causa pot ben ser falsa. Us deixe, a continuació, les fitxes de Vicent Sellès Mayor que es troben disponibles a l’Arxiu Arolsen.
L’estudiant José García Sellés a la seua orla de la llicenciatura en Dret per la Universitat de València, al curs 1885-1886.
A l’Arxiu tenim recopilats els noms de més de 60 fills de Sella que estudiaren Batxillerat o carrera universitària, entre 1772 i 1966.
Font de la imatge: Universitat de València – Col·lecció de Fotografia Històrica (detall de l’orla)
El carrer València, conegut a principis del segle XVIII com “carrer Cocentaina”, va ser un dels primers eixamples del nucli històric de Sella. Seguia el camí reial en direcció a València (hi havia un important hostatge “l’hostal”) i el carrer va anar creixent cap a La Creu donant pas al conegut com “carrer de Fóra”, creat entre finals del XIX i principis del XX.
(Imatge de l’Arxiu). Vicent Olcina aporta la següent transcripció, que demostra que ja es parlava d’un carrer nomenat “camino de València” al segle XVIII:  
“… el señor Joseph Alberola Alcalde ordinario de [Sella] assistido de mi el escrivano acsedio a la casa de Thomas Garcia el mayor sindico, y procurador  general de dicha Varonia, y haviendole encontrado en ella se le requerio senalasse bienes en que poder travar execucion por la quantia por que se executa, y por las costas causadas, y que se causaren hasta su Real, y efectivo pago el qual señalo un mulo pelo pardo treinta ovejas, y una casa de morada cita, y puesta en la poblacion de dicha Varonia en la calle llamada del camino de Valencia que alinda por todas partes en solares de la Señoria.” (9 maig 1726)
Festes de Sella, any 1984.
Les tradicionals “paraetes”, tan esperades pels xiquets i xiquetes del poble.
En el cantó de l’Abadia encara estava la placa que batejava la plaça com “Plaza José Antonio Primo de Rivera”.
(Fototeca de l’Arxiu)
Estiu de 1975, carrer Jesús. Un detall dels geranis del “Raconet”.
Les plantes al carrer sempre han estat molt vinculades a la vida del veïnat de Sella.
(Fototeca de l’Arxiu. Fons familia Garcia)
Quadern amb taules d’equivalències manuscrites titulat: “Reducción de Kilos á arrobas de 24 libras de Jose Juan Agulló Cerdá”. Sella, 1911.
A principis del segle XX el quilogram s’imposava com a unitats de mesura universal després que l’arrova i el cafís predominara durant segles.
(Arxiu Parroquial de Sella, Fons Pare Tomàs)
Fa 50 anys, un llaurador va penjar este calendari al seu mas de Tagarina. Ara el seu nét el dóna a l’Arxiu de Sella, on es conservarà per al futur.
Els calendaris eren necessaris per a planificar les tasques del camp i, de pas, alegraven el mas i la vista. Gràcies per la donació!
Alfredo Soler, “Carreró I”, pilotari principal de la dècada de 1920-1930 a Sella, junt amb el seu germà Vicent. Va faltar en un accident de tràfic al Mascarat, quan es dirigia al trinquet de Benissa.
La pintura és de Lluis Soler, a partir d’una fotografia molt deteriorada.
Font: Club de Pilota Sella
Any 1956. L’Aurora a la replaceta (C/ Quatre Cantons), amb la mejestuosa “Casa de la Tia Cecilia”, en la que es pot apreciar el cartell de la barberia que Vicent el Sacristà havia traslladat al carrer València núm. 1.
Salvador Garcia i altres comentaristes aporten dades per al reconeixement de les persones que apareixen a la foto: els qui porten les Andes a l’esquerra davant són Juanito el Moro i Juanito Rafaela i el primer de darrere em sembla Vicent el Roig; també n’hi ha un que sembla Rafael el Carnisser. El de darrere de la dreta és Pep el Coronel, també conegut com Pep de Teresa, i el primer de la part dreta és Vicent la Capella. El xiquet de l’esquerra de la foto és Pedro Caralampio i els dos de davant són ls xiquets de davant Juanito de Guillermina y Paco el Taller o Díaz. Darrer apareix Pedro el auto o de Rogelia.
L’Aurora apunt de culminar la pujada a Les Voltes.
Hores abans de l’eixida del sol, aci s’han cantat els seus gojos
Històricament, Les Voltes eren l’entrada principal al poble de Sella. Pot ser en 1805, quan portaren la imatge, es va veure esta mateixa escena. En 2005, amb el bicentenari, es va repetir. Ahir, amb motiu de la pandèmia de Covid-19: imatges del present per la nostra història.
Foto: Arxiu de Sella
Un dia de Tots Sants, a principi dels anys 1980.
El matrimoni de Carmen Seva i Toni “Molinera” pugen flors de la seua horta (prop del molí) per a recordar als seus difunts.
(Font: Fototeca de l’Arxiu. Fons Juanito Rubio i Aurora Ivorra)
A principis de la dècada de 1990, tothom ja tenia un reproductor de video a casa… i Sella tenia el seu videoclub, situat a l’estretet del carrer Sant Antoni.
A veure si podem aconseguir una còpia en millor estat de conservació per a l’arxiu del poble.
1945: programació especial del Cine Avenida amb motiu de les Festes de Santa Bàrbara
Puede ser una imagen de 3 personas
22 de desembre de 1973: la Grossa de Nadal cau en Sella.
Demà tornarem a intentar-ho.
(Agraïments a Amparo Alemany per les imatges)
Cap d’any 1985…
… o com qualsevol document, amb els anys, conforma la nostra història.
Les comissions de festes, recentment creades a principis de 1980, celebraven moltes de les festes de cap d’any al Grupo, on és ara la biblioteca.
No deixeu de compartir amb nosaltres qualsevol tipus de document per anar incrementant els fons de l’Arxiu de Sella!
Bona entrada d’any!

Comments are closed.

Aneu a la barra d'eines