L’agricultura en 1747
Durant la dècada de 1740, el pont de Cocentaina, localitzat a Alcoi, era una infraestructura fonamental per a garantir el pas de mercaderies cap a València. Necessitat de costoses reparacions, es va decidir que foren els pobles del Corregiment qui posaren diners de forma proporcionada al seu tamany i capacitat econòmica.
Per tal motiu, es va sol·licitar informació a cada poble en una relació en la que apareix Sella i que transcrivim al final d’aquest article. Cal tenir en compte que la relació pot ser interessada, doncs ningú no volia pagar, però resulta una informació molt valuosa per aproximar-nos a la situació del nostre poble en la primera meitat del segle, quan començava a produir-se el creixement demogràfic i la roturació de noves terres.
Per exemple, al poble es nomenen uns 375 habitants, una xifra inferior a la que coneixíem pels censos oficials (630, segons el padró de l’equivalent de 1730) però ja destaquen que hi han 10 famílies (unes 45 persones, el 15% de la població) “pobres de solemnidad”. El ramat era important (1000 caps d’ovelles i cabres, sense contar el bestiar de treball com els matxos), es parla de la poca presència de massa forestal (una dada dubtosa), del teular i de la presència de dos festivitats principals (les actuals?). On més dades hi ha és en el que respecta a la producció agrària: el blat era el cultiu principal i el qui més pagava als censos del baró. Crida l’atenció també la garrofa (127.000 quilos), el que ens permet imaginar-nos un terme ple de garrofers i de vinyes, doncs es produïen 1000 canters de ví (uns 11.550 litres). L’ametla encara era minoritària (“muchos años se malogra por los Hielos que la queman”) amb menys de 30.000 quilos, i no es parla de l’oli, que lògicament es produïa, junt amb altres produccions (llegums, morera, cànem…) que no apareixen en la relació.
En tot cas, el més interessant és comparar aquestes dades amb altres posteriors, per veure com s’havia incrementat la producció de determinats cultius. Així en 1770, 30 anys després, la producció de blat, panís o vi s’havia duplicat. Havien anys en els que es podien produir fins a 34.500 litres de vi (3000 cànters), dedicats gran part d’ells a l’exportació. La raó d’aquests increments no era altra que el creixement demogràfic. En 1770 Sella ja tenia quasi 1600 habitants i s’havien roturat moltíssimes terres. En aquest any apareix la primera xifra de producció d’oli: 300 arroves (només uns 5400 litres), una xifra poc real però que assenyala que es tractava d’un producte per a autoconsum, no per a comercialitzar. El contrari ocorre amb l’ametla: en 1794 (segons Cavanilles) Sella produiria quasi 200.000 quilos, mentre que la resta de produccions eren prou semblants a les de 1770. Tot i això, encara quedava el fort creixement del segle XIX per a arribar a configurar el paisatge agrari que molts hem conegut fins als terminis del segle XX…
NOTA: Les conversions a quilos són aproximades, doncs les dades es donaven en cafís o arrova. Un cafís equival a 6 fanecades, és a dir, a 12 barcelles. La barcella són 20,78 litres i l’equivalencia a quilos no sempre és la meteixa segons el cultiu (per exemple, 100 litres de blat són uns 78 kg). D’altra banda, Albert Rubio assenyala que l’escrivà al que es refereix el text podria tractar-se de Tomás Cerdá.
Transcripció del document:
Archivo Histórico Nacional. Consejos, Legajo 22.677: Relación del estado de todas las cosechas y frutos y sus precios regulares, con lo demás, que está mandado informar por lo respectivo de la villa de Alcoy y pueblos del continente de su gobernación. Reyno de Valencia (1747) s.f.
Sella [al margen]
Que la villa de Sella se compone de setenta vecinos, inclusos diez pobres de solemnidad =
Cosechas [al margen]
Que sus cosechas se reduzen á ducientos y setenta cahices de trigo francos de Diezmo, computados unos años con otros, de los quales baxados ochenta cahizes que se pagan anualmente de feudo sabido al señorío, quedan á beneficio de los vecinos ciento y noventa cahizes, cuyo precio regular es el de seis libras por cahíz = A cien cahíces, también francos de Diezmo de Mestaja (¿), y su precio regular el de quatro libras por cahíz = A cinquenta cahíces de Cevada, también franco de Diezmo, y su precio regular el de tres libras por cahiz. = A ciento y cinquenta, cahizes de Maiz, y su precio regular el de quatro libras por cahiz = A Ciento y Veinte cahizes de Almendra (que muchos años se malogra por los Hielos que la queman) y su precio regular el de tres libras por cahiz = A ochomil arrovas de Algarrovas también francas de Diezmo, de las quales, se pagan por feudo sabido al señorío, Ducientas y cinquenta Arrovas, y queda á beneficio de los vecinos solas siete mil setecientas y cinquenta arrovas, y su precio regular es el de dos sueldos por arrova = A Mil cantaros de vino francos de Diezmo, y su precio regular el de dos sueldos por cantaro, todo de moneda del Reyno.
Ganados [al margen]
Que sus ganados se reduzen a seiscientas cabezas de ganado lanar, y a quatrocientas de cabrío machos y hembras, divididos en diferentes pehujares.
Propios [lateral]
Que goza por propios un texar, que por gracia hecha por el Dueño de la Villa, durante su voluntad, goza y le produze anualmente tres libras = Y que amás percibe diez libras de un Almodín, que tiene para el abasto del Común; Cuyas treze libras se aplican al gasto de dos festividades que se celebran de cuenta del común, al salario del Escrivano del Ayuntamiento y gasto del Papel sellado, común y Veredas.
Montes [lateral]
Que sus Montes que la cercan, solo se hallan poblados de algunos Pinos, que solo sirven para la lumbre.
Escrivanos [lateral]
Y que existe en dicha villa un Escrivano de quien no se sabe exceso alguno en su exercicio, ni informa se haye exprimentado de Juez alguno de comicion, ni de otro mas de lo referido.
Pablo Giménez Font