Joaquin Cortés, practicant-barber i prohom de Sella

Joaquin Cortés Giner, conegut també com el “Tio Joaquin el Barber” va viure entre 1887 i 1963. Fou practicant, barber, president de la Societat “Unión y Progreso”, polític i jutge de pau durant dècades. Persona molt carismàtica i respectada, estem davant d’un personatge fonamental de la primera meitat del segle XX al nostre poble. Gràcies als testimonis arreplegats i a l’important fons documental que custòdia la seua família, hem pogut reconstruir aquesta biografia per homenatjar un il•lustre fill de Sella.

Fill del penaguiler Joaquín Cortés Picó i Isabel Giner, a finals del segle XIX sa mare servia al Palau, aleshores propietat de la família Cerdà. Foren aquests els qui reconegueren les altes capacitats intel•lectuals del jove Joaquin, a qui van ajudar a estudiar en la Universitat de València. Tot i això al Cap i Casal Joaquin va haver de compaginar estudis amb el treball de barber, on va aprendre la professió, que més tard desenvoluparia en la barberia de Jaume Seguí, al carrer Major de Sella. Aquesta faena connectava plenament amb els seus estudis de practicant, ja que en aquella època els practicants actuaven també com a barbers. A València va adquirir una sòlida formació i una rica experiència vital, que es va veure incrementada posteriorment amb uns anys en Argentina, on residia una germana.

Al retornar d’Amèrica, es va assentar de nou en Sella, casant-se amb Maria Català, amb qui va tindre quatre fills: Isabel, Joaquin, Dolores i Amparo. Aquesta última va nàixer en 1939, quan Joaquin tenia 53 anys. Ja era per aquell moment tota una personalitat en el poble.

A la seua casa del carrer Jesús tenia la consulta de practicant, una farmàcia i la seua barberia, decorada amb dos grans mapes i vitrines amb medicaments i diferents substàncies químiques amb les quals fabricava pomades i ungüents per a diferents malalties. Junt amb ell treballava, des de jove, Salvador Pérez, amb qui va establir una relació fraternal durant tota la vida.

La consulta sempre estava concorreguda, igual per malalts que per clients que anaven a afaitar-se o en busca d’alguna medicina receptada pel metge. També passaven per allí representants de drogueria, pacients del dentista viler Pablo Soler, que ocasionalment passava consulta en la farmàcia… El Tio Joaquin atenia igualment a domicili: agafava el seu maletí de practicant, ple de medicines i agulles o dels utensilis d’afaitar i marxava, fins i tot, a masos llunyans com Pedàç, si la situació així ho requeria. En la faena de barber i practicant no hi havia descans, però així i tot sempre trobava temps per anar a cuidar les seues colmenes.

Junt amb el seu treball com a barber-practicant, desenvolupà una intensa tasca social, gràcies a la seua sòlida formació i el seu caràcter conciliador. Des de 1930 fou Jutge de Pau titular durant quasi dos dècades (1). En 1933 apareix com a secretari del Comité Radical de Sella, pertanyent al Partit Radical de Lerroux (2). Prèviament, en 1916 havia refundat la Sociedad Obrera de Socorros Mutuos “Unión y Progreso”, de la qual fou el seu president durant molts anys. “La Societat” va estar un important organisme local, la primera associació de treballadors del poble, que tenia com a objectiu principal l’auxili solidari dels seus associats davant els accidents, les malalties i la mort, en un moment en la que la desprotecció de l’obrer per part de l’Estat era gairebé absoluta. Tanmateix l’organització no era únicament una mútua: també pretenia, com es reflectia als seus estatuts, “el mejoramiento intelectual moral y material” dels socis, mitjançant una seu on celebraven conferències, cursos i existia una biblioteca. També La Societat va crear una Caixa d’Estalvis, amb la qual contrarestar a “prestamistes” locals com Antonio Ferrer (“banquero” en distints anuaris comercials), i crearen una mena de cooperativa de consums al seu local de la Plaça Major núm. 9.

La família Cortés encara conserva alguns llibres de comptabilitat de La Societat, que va desaparèixer com a tal en 1935. També molts llibres de Joaquin, relacionats amb les tasques de practicant i altres documents i valuoses fotografies.

Gràcies a la generositat de la seua filla Amparo i del seu gendre Vicent hem pogut fotografiar i digitalitzar gran part d’aquest material, que ara forma part de l’Arxiu de Sella. Amb ell hem pogut reconstruir la interessant vida de Joaquin Cortés, persona molt reconeguda pels més majors però desconeguda entre els joves, que cal reivindicar anys després com un dels personatges fonamentals del nostre segle XX.

Pablo Giménez i Antonio Pérez

NOTES:

(1) Arxiu Municipal de Sella. Secció Jutjat de Pau. Libro de actas de toma de posesión del juzgado municipal de esta villa. Años 1915-1970

(2) Centro Documental de la Memoria Histórica. PS-MADRID,522,155. Carta dirigida a Joaquín Cortés Giner secretario del Comité Radical de Sella (Alicante), 29-4-1933.

Els originals de totes les fotografies i documents perteneixen a la familia Cortés i han estat digitalitzats per a l’Arxiu de Sella.