Els altars de l’ermita de Santa Bàrbara

Amb motiu de les esperades festes de Santa Bàrbara, en l’Arxiu sempre aprofitem per a donar a conéixer noves troballes sobre l’ermita i les restes del castell que l’acull. Un lloc encisador i alhora misteriós per la gran quantitat de preguntes sense resoldre.

Ara per ara, pensem que l’ermita i l’advocació a Santa Bàrbara pertanyen al segle XVIII. Al Capbreu de 1726 no es nomena l’ermita, però si el castell (l’actual Costereta del Cor era la Cuesta que sube al Castillo, que ja estaria en runes) (1). A l’Informe Fabián i Fuero de 1791, en canvi, ja se cita textualment “La hermita con invocación de Santa Bárbara” (2). Per tant sembla que durant aquest segle es degué construir l’ermita com a tal, encara que falten més evidències. Sabem també que el 1860 ja estava habitada per un ermità i la seua familia, i així va estar fins a les primeres dècades del segle XX (3).

Però en 1937, amb motiu de la Guerra Civil, l’ermita va ser cremada, juntament amb totes les seues imatges i objectes. El sostre es va enfonsar i així va restar fins a la dècada de 1980, en què es va restaurar novament. Ara, gràcies a estes fotografies donades per la família Soler, podem veure com eren els altars originals desapareguts durant la Guerra Civil. Unes imatges molt valuoses i desconegudes que poden servir, en un futur, per a plantejar possibles restauracions d’aquest temple que corona i protegeix el poble de Sella.

Un any més, ja estem en festes

Visca Santa Bàrbera!

 

Pablo Giménez

 

[quote]

Notes:

(1) AHPA. Hacienda HB 1700-1864, libro nº 773

(2) Galiana, A. (ed.) (2015): La Marina Baixa en 1791. Informe del Obispo Fabián. Sella: Associació d’Estudis de la Marina Baixa – AEMaBa, 128 pp.

(3) Galiana, M.F. i Ronda, J. (2017): La Marina en el Nomenclator de l’any 1860 (http://lamarinadahir.blogspot.com.es), 54 pp.

[/quote]