Sant Jaume diu quan plou
Hui volem fixar-nos en un element del nostre patrimoni que massa vegades passa desapercebut. Es tracta de la “veleta” o penell del campanar de Santa Anna.
Aquest dispositiu metàl·lic ens assenyala la direcció del vent des d’almenys 1925, quan es va edificar l’actual culminació del campanar. Des d’aleshores ha permés als observadors saber si un vent era plovedor o sec, si ens portaria calor o fred o si permetria fer a parva a les eres.
El penell representa una imatge de Sant Jaume, a qui estan consagrades les esglésies d’Orxeta i Relleu, ambdós en un dels trams del camí de Santiago del sud-est. Com apunta l’investigador Vicent Olcina, a la primigènia església de Sella, en 1627, estan documentades dos imatges: Santa Anna i Sant Jaume. Aleshores la relació de la nostra església amb aquest sant poguera ser molt més antiga del que inicialment es pensava.
Sempre s’ha dit que quan Sant Jaume mira al runar de la mona és senyal de pluja, fent vàlida aquella dita que, “a Sella, el llevant la mou i el morisc la plou”. Es refereix a la denominació local dels vents del sud-oest amb recorregut marítim que ens porten una bona quantitat de pluja. La inestabilitat general ve de Llevant-Gregal, però quan el vent vira en la direcció assenyalada, i Sant Jaume es dirigeix cap a la Penya, assoleixen les millors pluges per al nostre terme, les més agraïdes i persistents, les del saó més profitós per als nostres cultius.
[quote][/quote]Coneixeu més acudits sobre la “veleta” del campanar? feu-nos-les arribar a l’Arxiu!
Pablo Giménez
a la primigènia església cristiania de Sella (1627), Sant Jaume ja tenia alguna inportancia, així trobem que hi havia dos imatges una de Santa Anna i l’altra de Sant Jaume el “llumener” de Sant Jaume Salvador Crespo dóna compte al rector Ferriol de les comptes d’aquest any de “deu arroves de garrofes, 2 lliures i en diners de caritat 15 sous”