La grip de 1918
L’any 2020 sempre serà recordat, a nivell mundial, com l’any del coronavirus, pandèmia que està afectant els cinc continents i que, a hores d’ara, encara no se sap, ni s’albira, quin serà el seu abast.
Però el coronavirus no és, ni de bon tros, l’única epidèmia a què els espanyols ens hem enfrontat al llarg de la història, que han sigut moltíssimes, però només en citaré algunes d’elles: en 1796 va haver-hi una epidèmia de pigota que va causar més de 300 milions de difunts; en 1854 va ser la del còlera la que ens va visitar i va produir més de 10 milions de morts; 1880 va ser l’any del tifus amb 4 milions de decessos; en 1894 la pesta va fer estralls amb més de 150 milions de defuncions i en 1918 la mal anomenada grip espanyola es va saldar amb la pèrdua de més de 50 milions de persones. Totes les quantitats s’han de considerar a nivell mundial. D’esta darrera és de la que vull parlar a l’haver trobat algunes dades que es referixen a la seua visita a Sella.
Esta pandèmia va ser introduïda en Europa pels soldats americans que van vindre a lluitar en la primera guerra mundial i es va expandir molt ràpidament per tots els països, apegant-la a la tercera part de la població mundial. Els primers casos van aparèixer en el primer trimestre de 1918, però el brot més fort es va produir en la tardor del mateix any i va durar fins l’any 1920. Un exemple de la seua virulència va estar en Alaska, que, aleshores, estava habitada per huitanta persones de les quals se’n van morir setanta-huit. En Espanya van haver-hi 8 milions d’infectats i 300.000 morts.
Segons diu José Quereda en el llibre «Comarca de la Marina. Estudio de la Geografía Regional», l’any 1918 va ser el de major mortalitat i que l’índex de mortalitat es va apropar al quaranta per mil. Concretament en Sella es va fixar en el 42,36 per mil, la qual cosa vol dir que el quatre per cent de la població de Sella va morir per causa de la grip.
En la localitat, les primeres noticies «oficials» que van tindre de la pandèmia es van produir en la sessió ordinària que l’ajuntament va celebrar el 15 de setembre de 1918, presidida per l’alcalde en José Cerdá Giner i la assistència dels regidors: en Vicente Catalá Alemany, en Vicente Cantó Cerdá, en Tomàs Cantó Gisbert i en Vicente Soler García.Després d’haver llegit i aprovat l’acta de la sessió anterior i d’haver informat sobre la correspondència rebuda. L’alcalde va prendre la paraula i va presentar la següent moció, que copie literalment de l’acta que va redactar el secretari en José Saval.
«Por el Sr. Presidente se manifestó que habiendo aparecido en algunos pueblos de esta provincia la enfermedad llamada Gripe con caracteres de gravedad alarmante, precisaba se tomaran algunas medidas de precaución para, si era possible, evitarla, y en caso probable de una invasión atender a las necesidades más apremiantes.El Ayuntamiento tomó en consideración la apremiante necesidad expuesta por el Sr. Presidente y en su virtud acordó:
1º Que se establezca un local que, habilitado como lazareto, en las cercanías del pueblo, sirva para detener en el mismo a los obreros de esta localidad que regresen de Francia por esta época, hasta que sean debidamente inspeccionados por el Sr. Médico Titular de esta villa y previamente desinfectadas sus ropas y equipajes.
2º Que se adquiera el material de desinfección necesario para dicho servicio y llevar a efecto una limpieza y desinfección extraordinaria en las acequias donde se surte de agua el vecindario, en el lavadero público y demás puntos donde suele lavarse ropa; y que se limpien y desinfecten también todos los rincones y alrededores de la población donde pueda haber escombros y materia orgánica en descomposición.
3º Que se invite al vecindario por medio de bandos y edictos en los sitios de costumbre, a que hagan una limpieza extraordinaria de sus casas, habitaciones y cuadras, facilitándoles a cuantos lo soliciten, gratuitamente, los desinfectantes necesarios para ello y que se impongan las multas correspondientes a los infractores de estas disposiciones.
4º Que se adquiera el material necesario para montar ocho camas individuales en el local que se habilite para lazareto, más algunos utensilios de menaje casero para el caso de que hubiese que detener allí algún enfermo.
5º Y finalmente, que en el caso de presentarse la invasión en el pueblo, que se atienda con socorros de toda clase que sean necesarios a las personas necesitadas de ellos. Para todos estos gastos se autoriza y comisiona, con el más amplio voto de confianza, al Depositario de esta Corporación Don José Alemany García, el cual después de proveído todo lo necesario presentará la oportuna relación de los gastos que con motivo de esto se le ocasionen.
Per desgràcia, els auguris manifestats per l’alcalde en el ple de l’ajuntament, es van complir i la epidèmia va afectar la població de ple. No he trobat el nombre de difunts que va haver-hi, però degueren de ser molts, considerant el percentatge citat anteriorment. Açò pot afirmar-se quan en l’acta de la sessió plenària de l’ajuntament celebrada el 27 d’octubre de 1918, es pot llegir:
«Por el Sr. Presidente se manifestó: Que el oficial de esta Secretaría Don Vicente Cerdá Giner (probablement germà de l’alcalde) ha sido otra víctima de la enfermedad gripal que por desgracia ha invadido a esta población, el cual falleció el día diecinueve del actual (sic…). El Ayuntamiento enterado acordó que conste en acta el sentimiento de la corporación por tan sensible pérdida y que se traslade este acuerdo a la família del finado».En el mes de març de 1919 ja es considerava que l’epidèmia havia passat, encara que realment es va prolongar durant tot l’any 1920 i part de 1921.En la sessió plenària celebrada el dia 23 de l’esmentat mes de març, es va donar compte de dues relacions de despeses presentada pel depositari de l’ajuntament, i en l’acta queda reflectit de la següent manera: «Diose cuenta de dos cuentas de gastos presentadas por Don José Alemany García, una de ellas con motivo de los ocurridos en la pasada epidemia gripal que invadió a esta población en los pasados meses de Septiembre y Octubre últimos, importando la cantidad de mil trescientas treinta y siete pesetas veinte y cinco céntimos (1.337’25) ptas.; y la otra con motivo de la limpieza y desinfección de esta villa durante el actual y último trimestre importando la cantidad de noventa y ocho pesetas veinte y cinco céntimos (98’25) ptas.»
Són quantitats molt importants si es considera que en aquelles dates per la neteja de tots els carrers del poble es pagaven 15 pessetes, 100 pessetes per l’arreglament dels camins del terme municipal i que en la relació de contribuents només hi havien quatre que pagaven més de 100 pessetes anuals. Aquesta epidèmia ha quedat en el record, però estem immersos en una altra, la Covid 19, l’abast de la qual se sabrà al final. El paral•lelisme de d’ambdós pandèmies es evident, s’inicien a la primavera i es reproduïxen a la tardor. Cert és que ara es disposa de molts més mitjans i coneixements per a combatre-la, per la qual cosa s’espera que, més prompte que tard, siga eradicada i que les seues conseqüències no arriben als nivells de la de 1918.
Salvador García Cerdá